viernes, 26 de febrero de 2021

Francesc Vicenç Garcia i els seus miralls de Pere Coll

FRANCESC VICENÇ GARCIA I ELS SEUS MIRALLS
Inquisició i desdoblament literari del Rector de Vallfogona

Pere Coll

ISBN: 9788412176858
266 pàgines
PVP: 18,00 euros

Francesc Vicenç Garcia, o popularment conegut com rector de Vallfogona, fou un capellà al servei dels marquesos de Montcada dins les Espanyes del Segle d'Or, que visqué entre el Principat de Catalunya i la cort de Madrid/Valladolid durant el regnat de Felip III (1584-1621). Garcia fou un bufó intel·ligent i traçut al servei de la noblesa catalana des del braç eclesiàstic i fou part del cercle literari de Barcelona amb Ramon Calder (Calderón de la Barca) i Rafel Cervera (Miguel de Cervantes). Pere Coll inicia l'estudi literari que descabdella i trenca la dogmàtica inquisitorial espanyola i torna a les lletres catalanes tot Francesc Vicenç Garcia, no només l'escriptor en llengua catalana que coneixíem, sinó també els seus miralls de Francisco López de Úbeda amb La pícara Justina (1605), Alonso Fernández de Avellaneda amb Segundo tomo del ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha (1614)  i Carlos Garcia amb La desordenada codicia de los bienes ajenos (1619). En els dos volums de Francesc Vicenç Garcia i els seus miralls. Inquisició i desdoblament literari del Rector de Vallfogona veiem com Garcia esdevé un literat fecund i prolífic, pare i base del Segle d'Or de l'escriptura hispànica.

 

miércoles, 17 de febrero de 2021

Els catalans apel·len a les Nacions Unides d'Andreu Marfull Pujadas

 


ELS CATALANS APEL·LEN A LES NACIONS UNIDES

D'Utrecht a San Francisco, passant per Nova York (1713-1945-2017)

ISBN: 9788412176872

382 pàgines

PVP: 22,00 euros


Els catalans apel·len a les Nacions Unides recupera l’arxiu del Casal Català de Nova York dels anys 1939 a 1947, que permet reconstruir part de l’activitat dels catalans a l’exili durant la Segona Guerra Mundial. Així, és possible resseguir els passos que porten a tres catalans de Nova York a presentar una apel·lació a les Nacions Unides l’any 1945 que, en nom de Catalunya, demana exercir la lliure autodeterminació i la tutela de la Cort Internacional de Justícia. Els signants són en Josep Carner Ribalta, en Josep Maria Fontanals i en Joan Ventura i Sureda, i estan autoritzats per milers de catalans d’Amèrica i com a membres de la Delegació als Estats Units del Consell Nacional de Catalunya de Londres. El llibre, tal com ho fa l’apel·lació, aprofundeix en el context històric i trasllada l’atenció al Tractat d’Utrecht de 1713, quan s’imposa la castellanització de la nació catalana i Espanya fa d’aquest dret de guerra una missió històrica. Però també amplia l’anàlisi fins els fets de l’1 d’octubre de 2017 i les represàlies posteriors, en el marc d’una immunitat anòmala de la justícia espanyola que cal entendre bé. En Carner Ribalta —escriu George Carner al pròleg— sempre havia defensat la unitat de propòsit i d’esforços com a moviment per aconseguir la llibertat nacional, deixant de costat ideologies, partits polítics i personalitats. Per ell era qüestió de prioritats amb un objectiu clar: la Independència de Catalunya com a nació pròpia. Un cop lliures, els catalans podrien competir políticament i ideològicament en un camp democràtic.