La saviesa d'Egipte, mare del cristianisme de Llogari Pujol

LA SAVIESA D'EGIPTE, MARE DEL CRISTIANISME Llogari Pujol ISBN:978-84-121768-8-9 PVP: 17,00 euros La saviesa d’Egipte mare del cristianisme vol donar una resposta a la pregunta dels veïns de Jesús. (Mateu 13): “Quan Jesús hagué acabat de dir aquestes paràboles se'n va anar d'aquell lloc. Arribà al seu poble i instruïa la gent a la sinagoga. Ells se n'estranyaven i deien: -D'on li vénen, aquesta saviesa i aquests miracles que fa?” Tots els ensenyaments posats a la boca de Jesús, provenen de la Saviesa egípcia. (Les ensenyances de Ptahhotep, Els ensenyaments d’Ani o El papir Insinger). Amb aquest estudi, Llogari Pujol dona una resposta als quatre viatges de Sant Pau. Tots ells, versió i copia dels quatre viatges de Herkhuf, governador d’Elefantina, en l’Alt Egipte, sota el regne del Faraó Merenra I (-2.300 a.n.e). El Nou Testament rau en la mil•lenària Saviesa egípcia. Sense Egipte no hi hauria la Bíblia.

Cinquanta-un contes que fan riure i "un qüentu xinu" de Ramon Navarro

CINQUANTA-UN CONTES QUE FAN RIURE I "UN QÜENTU XINU" Ramon Navarro ISBN: 9788412341461 236 pàgines PVP: 16 euros Cinquanta-un contes per fer riure i “un qüentu xino” és un recull d’humor sovint sorneguer i sec que deixa amb l’ànima i la ment obertes a les rialles. Enmig d’una societat moltes vegades absurda, l’humorista Ramon Navarro fila prim en les paradoxes diàries de la vida i com tot bon humor obliga a repensar les situacions plantejades. “Per cert, la prova d’antígens va resultar negativa. La PCR, que també me la van fer, negativa. I aprofitant que era al CAP, em van vacunar contra la Covid i contra la poliomelitis, que de petit els meus pares se’n van oblidar. Quina sort!” La revisió mèdica

Guia de Grècia. L'Àtica i la Megàrida de Pausànias

GUIA DE CRÈCIA: L'Àtica i la Megàrida

Pausànias

Edició bilingüe: grec-català

Traducció, introducció i notes de Joan Alberich i Mariné

ISBN: 9788412176896

328 Pàgines

PVP: 17 euros

Viatjar per l’antiga Grècia, concretament en aquest primer volum per Atenes, per l’Àtica i per la Megàrida, i tenir-ne una visió de la segona meitat del segle II dC és el que ens ofereix aquesta Guia de Grècia. Es tracta d’una guia que vol explicar la topografia identificant els monuments i justificant la seva existència des del punt de vista històric, antropològic, llegendari i mitològic. És la primera obra d’aquest gènere de l’antiguitat que l’atzar ens ha transmès sencera. Gràcies al contingut d’aquesta guia s’ha pogut confirmar la identificació de moltíssimes troballes arqueològiques del segle XIX i XX, com les d’Olímpia, les de Micenes, les de l’àgora d’Atenes i del Liceu d’Aristòtil. En aquest volum el lector hi trobarà mapes, plànols i arbres genealògics que faciliten la situació i la comprensió dels diversos llocs descrits per Pausànias, una persona que estimava profundament la memòria històrica i llegendària, els rituals antics, els monuments de tota mena i els fenòmens de la natura amb una gran curiositat.

Em sembla que ha estat ben dit que un home que s’ha dedicat en cos i ànima a la política i ha tingut fe en el poble mai no hatingut un final feliç.
Pausànias (1, 8, 3)

Francesc Vicenç Garcia i els seus miralls de Pere Coll

FRANCESC VICENÇ GARCIA I ELS SEUS MIRALLS
Inquisició i desdoblament literari del Rector de Vallfogona

Pere Coll

ISBN: 9788412176858
266 pàgines
PVP: 18,00 euros

Francesc Vicenç Garcia, o popularment conegut com rector de Vallfogona, fou un capellà al servei dels marquesos de Montcada dins les Espanyes del Segle d'Or, que visqué entre el Principat de Catalunya i la cort de Madrid/Valladolid durant el regnat de Felip III (1584-1621). Garcia fou un bufó intel·ligent i traçut al servei de la noblesa catalana des del braç eclesiàstic i fou part del cercle literari de Barcelona amb Ramon Calder (Calderón de la Barca) i Rafel Cervera (Miguel de Cervantes). Pere Coll inicia l'estudi literari que descabdella i trenca la dogmàtica inquisitorial espanyola i torna a les lletres catalanes tot Francesc Vicenç Garcia, no només l'escriptor en llengua catalana que coneixíem, sinó també els seus miralls de Francisco López de Úbeda amb La pícara Justina (1605), Alonso Fernández de Avellaneda amb Segundo tomo del ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha (1614)  i Carlos Garcia amb La desordenada codicia de los bienes ajenos (1619). En els dos volums de Francesc Vicenç Garcia i els seus miralls. Inquisició i desdoblament literari del Rector de Vallfogona veiem com Garcia esdevé un literat fecund i prolífic, pare i base del Segle d'Or de l'escriptura hispànica.

 

Els catalans apel·len a les Nacions Unides d'Andreu Marfull Pujadas

 

ELS CATALANS APEL·LEN A LES NACIONS UNIDES

D'Utrecht a San Francisco, passant per Nova York (1713-1945-2017)

ISBN: 9788412176872

382 pàgines

PVP: 22,00 euros

Els catalans apel·len a les Nacions Unides recupera l’arxiu del Casal Català de Nova York dels anys 1939 a 1947, que permet reconstruir part de l’activitat dels catalans a l’exili durant la Segona Guerra Mundial. Així, és possible resseguir els passos que porten a tres catalans de Nova York a presentar una apel·lació a les Nacions Unides l’any 1945 que, en nom de Catalunya, demana exercir la lliure autodeterminació i la tutela de la Cort Internacional de Justícia. Els signants són en Josep Carner Ribalta, en Josep Maria Fontanals i en Joan Ventura i Sureda, i estan autoritzats per milers de catalans d’Amèrica i com a membres de la Delegació als Estats Units del Consell Nacional de Catalunya de Londres. El llibre, tal com ho fa l’apel·lació, aprofundeix en el context històric i trasllada l’atenció al Tractat d’Utrecht de 1713, quan s’imposa la castellanització de la nació catalana i Espanya fa d’aquest dret de guerra una missió històrica. Però també amplia l’anàlisi fins els fets de l’1 d’octubre de 2017 i les represàlies posteriors, en el marc d’una immunitat anòmala de la justícia espanyola que cal entendre bé. En Carner Ribalta —escriu George Carner al pròleg— sempre havia defensat la unitat de propòsit i d’esforços com a moviment per aconseguir la llibertat nacional, deixant de costat ideologies, partits polítics i personalitats. Per ell era qüestió de prioritats amb un objectiu clar: la Independència de Catalunya com a nació pròpia. Un cop lliures, els catalans podrien competir políticament i ideològicament en un camp democràtic.

Libre de bones costumes dels hòmens e dels oficis nobles

 

LIBRE DE BONES COSTUMES DELS HÒMENS E DELS OFICIS NOBLES

Sermó d'en Jaume Cessulis en llatí preycat, sobre lo joch del scachs, trelladat en lo segle XV a la lenga catalana

ISBN: 9788412176865

122 pàgines

PVP: 12,00 euros

Libre de bones costumes dels hòmens e dels oficis nobles del dominic barceloní Jaume Cassoles del segle xiv-xv, traduïda del llatí Scacorum iudus seu de moribus et officis nobilum, descriu en la primera part de l’obra el joc d’escacs i en la segona és un deliciós tractat de moral social en base el simbolisme de les peces d’escacs.

El joc d’escacs nascut a l’Índia va passar a la Xina o el Japó, i a través dels àrabs va arribar a Sicília i regnes catalans. La cort de Carlemany i els comtes catalans hi jugaven, i és aquí on pren el valor simbòlic o de moral social d’aquesta obra.

Traduït a diverses llengües al segle xv, francès o italià, té diversos manuscrits i versions catalanes antigues publicades modernament per Josep Brunet (1900) i aquesta edició facsímil d’Antoni Bulbena (1902).

En el moment de la redacció de Scacorum iudus seu de moribus et officis nobilium (també titulat Solacium ludi scachorum o Moralisatio super ludum scacorum) i la versió en llengua vulgar de Jaume Cas­soles, als regnes catalans al segle xiv, el sogorbí Francesc Vicent va publicar Llibre de jocs partit d’escacs en nombre de cent (València, 1495). En la mateixa època Francesc de Castellví, Narcís Vinyoles o Bernat Fenollar expliquen el joc i el simbolisme social dels escacs.

Les partides també eren jugades amb apostes de diners, i això va motivar la prohibició dels escacs per part de l’església catòlica en el concili de París (1188), proscripció que confirmaran els reis Lluís IX de França, Casimir II de Polònia, Joan I de Catalunya (1390) o el tsar de Rússia, Ivan IV (1551).

El manuscrit Libre de bones costumes dels hòmens e dels oficis nobles es conserva a la Catedral de Girona i fou transcrita a finals del segle xix per l’arxiver Manel Bofarull.

Una mañana de domingo en los "encantes" de San Antonio. Pavl Cid Noé

 

Una mañana de domingo en los "encantes" de San Antonio. Reportaje libresco

Pavl Cid Noé

ISBN: 9788479481834

70 pàgines

PVP: 20,00 euros

Una mañana de domingo en los «encantes» de San Antonio és un document bibliogràfic excepcional i únic que descriu la visita al Mercat del Llibre Vell de Sant Antoni que l’any mil nou‑cents trenta-vuit va fer el bibliòfil Francisco Vindel. El pare de la bibliofília en llengua castellana moderna estava refugiat a Barcelona fugint de la guerra i els bombardejos de Madrid, i escrigué aquesta visió particular del mercat bar­celoní que edità, en edició de bibliòfil, Àngel Millà. Una joia escassa, ja que sols se’n feren cinquanta-set copies. Era la primera vegada que Vindel emprava l’anagrama i pseudònim Paul Cid Noé, i, amb el subtítol de «Reportaje Libresco», ens mostra, en forma de somni de l’autor, un matí comercial al Mercat del Llibre Vell de Sant Antoni de l’any mil nou-cents trenta-vuit.