Francesc Vicenç Garcia i els seus miralls de Pere Coll

FRANCESC VICENÇ GARCIA I ELS SEUS MIRALLS
Inquisició i desdoblament literari del Rector de Vallfogona

Pere Coll

ISBN: 9788412176858
266 pàgines
PVP: 18,00 euros

Francesc Vicenç Garcia, o popularment conegut com rector de Vallfogona, fou un capellà al servei dels marquesos de Montcada dins les Espanyes del Segle d'Or, que visqué entre el Principat de Catalunya i la cort de Madrid/Valladolid durant el regnat de Felip III (1584-1621). Garcia fou un bufó intel·ligent i traçut al servei de la noblesa catalana des del braç eclesiàstic i fou part del cercle literari de Barcelona amb Ramon Calder (Calderón de la Barca) i Rafel Cervera (Miguel de Cervantes). Pere Coll inicia l'estudi literari que descabdella i trenca la dogmàtica inquisitorial espanyola i torna a les lletres catalanes tot Francesc Vicenç Garcia, no només l'escriptor en llengua catalana que coneixíem, sinó també els seus miralls de Francisco López de Úbeda amb La pícara Justina (1605), Alonso Fernández de Avellaneda amb Segundo tomo del ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha (1614)  i Carlos Garcia amb La desordenada codicia de los bienes ajenos (1619). En els dos volums de Francesc Vicenç Garcia i els seus miralls. Inquisició i desdoblament literari del Rector de Vallfogona veiem com Garcia esdevé un literat fecund i prolífic, pare i base del Segle d'Or de l'escriptura hispànica.

 

Els catalans apel·len a les Nacions Unides d'Andreu Marfull Pujadas

 

ELS CATALANS APEL·LEN A LES NACIONS UNIDES

D'Utrecht a San Francisco, passant per Nova York (1713-1945-2017)

ISBN: 9788412176872

382 pàgines

PVP: 22,00 euros

Els catalans apel·len a les Nacions Unides recupera l’arxiu del Casal Català de Nova York dels anys 1939 a 1947, que permet reconstruir part de l’activitat dels catalans a l’exili durant la Segona Guerra Mundial. Així, és possible resseguir els passos que porten a tres catalans de Nova York a presentar una apel·lació a les Nacions Unides l’any 1945 que, en nom de Catalunya, demana exercir la lliure autodeterminació i la tutela de la Cort Internacional de Justícia. Els signants són en Josep Carner Ribalta, en Josep Maria Fontanals i en Joan Ventura i Sureda, i estan autoritzats per milers de catalans d’Amèrica i com a membres de la Delegació als Estats Units del Consell Nacional de Catalunya de Londres. El llibre, tal com ho fa l’apel·lació, aprofundeix en el context històric i trasllada l’atenció al Tractat d’Utrecht de 1713, quan s’imposa la castellanització de la nació catalana i Espanya fa d’aquest dret de guerra una missió històrica. Però també amplia l’anàlisi fins els fets de l’1 d’octubre de 2017 i les represàlies posteriors, en el marc d’una immunitat anòmala de la justícia espanyola que cal entendre bé. En Carner Ribalta —escriu George Carner al pròleg— sempre havia defensat la unitat de propòsit i d’esforços com a moviment per aconseguir la llibertat nacional, deixant de costat ideologies, partits polítics i personalitats. Per ell era qüestió de prioritats amb un objectiu clar: la Independència de Catalunya com a nació pròpia. Un cop lliures, els catalans podrien competir políticament i ideològicament en un camp democràtic.

Libre de bones costumes dels hòmens e dels oficis nobles

 

LIBRE DE BONES COSTUMES DELS HÒMENS E DELS OFICIS NOBLES

Sermó d'en Jaume Cessulis en llatí preycat, sobre lo joch del scachs, trelladat en lo segle XV a la lenga catalana

ISBN: 9788412176865

122 pàgines

PVP: 12,00 euros

Libre de bones costumes dels hòmens e dels oficis nobles del dominic barceloní Jaume Cassoles del segle xiv-xv, traduïda del llatí Scacorum iudus seu de moribus et officis nobilum, descriu en la primera part de l’obra el joc d’escacs i en la segona és un deliciós tractat de moral social en base el simbolisme de les peces d’escacs.

El joc d’escacs nascut a l’Índia va passar a la Xina o el Japó, i a través dels àrabs va arribar a Sicília i regnes catalans. La cort de Carlemany i els comtes catalans hi jugaven, i és aquí on pren el valor simbòlic o de moral social d’aquesta obra.

Traduït a diverses llengües al segle xv, francès o italià, té diversos manuscrits i versions catalanes antigues publicades modernament per Josep Brunet (1900) i aquesta edició facsímil d’Antoni Bulbena (1902).

En el moment de la redacció de Scacorum iudus seu de moribus et officis nobilium (també titulat Solacium ludi scachorum o Moralisatio super ludum scacorum) i la versió en llengua vulgar de Jaume Cas­soles, als regnes catalans al segle xiv, el sogorbí Francesc Vicent va publicar Llibre de jocs partit d’escacs en nombre de cent (València, 1495). En la mateixa època Francesc de Castellví, Narcís Vinyoles o Bernat Fenollar expliquen el joc i el simbolisme social dels escacs.

Les partides també eren jugades amb apostes de diners, i això va motivar la prohibició dels escacs per part de l’església catòlica en el concili de París (1188), proscripció que confirmaran els reis Lluís IX de França, Casimir II de Polònia, Joan I de Catalunya (1390) o el tsar de Rússia, Ivan IV (1551).

El manuscrit Libre de bones costumes dels hòmens e dels oficis nobles es conserva a la Catedral de Girona i fou transcrita a finals del segle xix per l’arxiver Manel Bofarull.

Una mañana de domingo en los "encantes" de San Antonio. Pavl Cid Noé

 

Una mañana de domingo en los "encantes" de San Antonio. Reportaje libresco

Pavl Cid Noé

ISBN: 9788479481834

70 pàgines

PVP: 20,00 euros

Una mañana de domingo en los «encantes» de San Antonio és un document bibliogràfic excepcional i únic que descriu la visita al Mercat del Llibre Vell de Sant Antoni que l’any mil nou‑cents trenta-vuit va fer el bibliòfil Francisco Vindel. El pare de la bibliofília en llengua castellana moderna estava refugiat a Barcelona fugint de la guerra i els bombardejos de Madrid, i escrigué aquesta visió particular del mercat bar­celoní que edità, en edició de bibliòfil, Àngel Millà. Una joia escassa, ja que sols se’n feren cinquanta-set copies. Era la primera vegada que Vindel emprava l’anagrama i pseudònim Paul Cid Noé, i, amb el subtítol de «Reportaje Libresco», ens mostra, en forma de somni de l’autor, un matí comercial al Mercat del Llibre Vell de Sant Antoni de l’any mil nou-cents trenta-vuit.

L'atzavara, remei terapèutic de Santiago Suñol i Molina

L’atzavara, remei terapèutic
Santiago Suñol i Molina

ISBN: 978-84-121768-2-7
66 pàg

PVP: 8,50 euros

L’atzavara, remei terapèutic és una magnífica síntesi divulgativa de l’ús terapèutic i industrial de la planta de l’atzavara o àloe vera, alhora que fa un recorregut sobre les conseqüències fatals de l’electromagnetisme ambiental i l’estrès oxidatiu en els éssers humans. La redescoberta de coneixements que la medicina oblida i que són bàsics per veure les malalties creades per la propia societat.

Mines, miners i Ferrocarril al Berguedà de Rosa Serra Rotés

Mines, Miners i Ferrocarril al Berguedà
Rosa Serra Rotés


978-84-120116-7-8
320 pàg. Color
PVP 25 euros


Des de mitjans segle XVIII la mineria es va convertir en símbol d’industrialització, prosperitat, treball i modernitat. Fascinava els europeus fins ben entrat el segle xx, no solament els enginyers i científics, també arquitectes, artistes, fotògrafs i cineastes. Altes xemeneies eren símbol de prosperitat i els complexos siderúrgics i miners ho eren de la puixança econòmica d’un país.
Els miners van ser durant molts anys l’orgull i els líders de la classe obrera dels països industrials; anaven al capdavant de les reivindicacions, l’exemple de la solidaritat i de la capacitat per a fer front al capital, als governants i al mateix Estat. La mineria fou considerada, fins als anys vuitanta del segle xx, obra de titans, motor d’avenços tècnics espectaculars des del ferrocarril fins a les cintes transportadores, laboratori de resistència de materials i un repte constant a la seguretat. A partir de 1984, tot va canviar, sobretot per al carbó. Primer a la Gran Bretanya i després a tots els territoris miners dels països de la Unió Europea, quan es va decidir que l’explotació de carbó al vell continent no era competitiva en front del que proporcionaven els nous països productors.
A Catalunya la mineria del carbó ha desaparegut. Què en queda de tot aquesta activitat que va donar vida i treball durant més de 160 anys? Mines, Miners i Ferrocarril al Berguedà és un estudi sobre el passat ric i complex, una història col·lectiva i milers d’històries individuals.

Mines i miners, una història industrial al Berguedà de Rosa Serra Rotés

Mines I Miners. una història industrial al Berguedà
Rosa Serra Rotés

978-84-120116-8-5

312 pàg. color
PVP: 25 euros


Rosa Serra a Mines i miners. Una història industrial al Berguedà i Mines, Miners i Ferrocarril al Berguedà presenta l’estudi més exhaustiu sobre els miners i la mineria de la comarca del Berguedà i el procés de construcció de la singular xarxa viària i ferroviària; explica una història local que també és global, la de la industrialització. La comarca s’omplí de gent de tot arreu i s’obrí a la innovació, a les comunicacions, als nous sistemes de transport, al canvi: es va transformar.
En els orígens d’aquest procés transformador, en les diferents etapes d’expansió –l’any 1945 va ocupar 4.458 treballadors–, de recessió, i, fins i tot, al final de la història de la mineria, amb el tancament primer de la gran Carbones de Berga SA l’any 1991, i després, el 2007, de Carbones Pedraforca SA, la mineria ha estat la locomotora de l’activitat industrial de la comarca.
L’estreta relació entre la mineria del carbó i la indústria tèxtil cotonera del Llobregat, la urbanització a partir del model de colònia, el creixement dels pobles de la vall del Llobregat, i especialment de Berga, la transformació de les mentalitats i la creació d’una societat industrial extraordinàriament rica i plural, és una història que ha marcat els últims cent seixanta anys del Berguedà i de bona part de Catalunya.