196 pàgines
PVP: 16,50 euros
“Haces peste a catalán. A
ver si te duchas guarro!”, insultava un guàrdia civil, segons un dels sumaris
de denúncies de tortura, a un dels prop de seixanta detinguts de l’estiu del
1992. L’Operació Garzón. Un balanç de Barcelona ’92 és un reportatge
sobre les multitudinàries detencions esdevingudes l’any de la glòria olímpica,
un balanç sobre la violació dels drets humans en els Jocs de Barcelona ’92.
Durant una
dècada i fins 1992, els Jocs Olímpics van ser el projecte polític socialista
per a Barcelona; es votava per les olimpíades. La dissidència a aquell projecte
va ser silenciada i criminalitzada, de primer des dels mitjans de comunicació i
després des dels calabossos de la Guàrdia Civil. En aquell context, els
independentistes catalans van ser acusats de terroristes sobre la base de
declaracions autoinculpatòries fetes sota tortures. La crítica a les olimpíades
no només posava en dubte que els Jocs fossin una solució al dèficit d’inversió
de l’Estat a Barcelona, sinó que també demanava una representació esportiva
nacional als Jocs (Comitè Olímpic de Catalunya) i una imatge catalana del país.
Crítiques i demandes que l’Estat espanyol va voler silenciar per tots els
mitjans, incloent-hi el policial.
Dotze anys
després de l’Operació Garzón, el novembre del 2004, el Tribunal dels Drets
Humans d’Estrasburg va condemnar el Regne d’Espanya per no haver investigat les
denúncies de tortures fetes pels independentistes catalans detinguts l’estiu
del 1992. Una sentència que va deixar en evidència tota l’operació engegada pel
jutge Baltasar Garzón. Un reportatge periodístic esfereïdor de la il·lusió
olímpica.
