miércoles, 21 de noviembre de 2012

Fins que en Colom begui a galet


FINS QUE EN COLOM BEGUI A GALET
de Pep Mayolas

Fer beure a galet, en sentit metafòric, vol dir enganyar algú abusant de la seva credulitat. El món sencer s’ha empassat fins a l’última glopada una Historia de España on hidalgos i pastors castellans exploraven continents i conquerien imperis, i on els inquisidors cremaven llibres i heretges al matí, però a la tarda fundaven universitats o escrivien obres d’art. Mentrestant, i sota el mateix monarca, l’onada d’humanistes i literats catalans que brillaven prometedors durant tot el segle xv s’estronca de cop i volta, i els navegants, cònsols, juristes, militars i mercaders de la Nació que havia ostentat l’hegemonia mediterrània al llarg de dos segles s’enfonsen en una ineluctable decadència.

Fins que en Colom begui a galet és un recull d’articles, disposats en ordre cronològic, d’un temps en què l’estrella de la Nació Catalana va brillar més alta que mai amb la Descoberta d’Amèrica i el regnat de l’emperador Carles V. Per aquestes pàgines desfilen alts personatges dels segles xv i xvi, sempre en relació amb la figura de Cristòfor Colom com a protagonista, com a actor secundari o com a teló de fons de la història. D’una història de quan als catalans encara no ens feien beure a galet.

viernes, 16 de noviembre de 2012

Cartes per la independència

CARTES PER LA INDEPENDÈNCIA


Les quatre sèries o colls de les Cartes per la Independència permeten jugar a tota mena de jocs amb naips. Però la particularitat de les Cartes per la Independència és que els ors i les espases juguen contra els bastos i les copes. Aquestes cartes mostren en els colls d’Ors i Espases els interessos, valors i esdeveniments històrics del nostre país, i en els colls de Bastos i Copes els interessos, valors i esdeveniments dels estats que s’oposen que nosaltres tinguem un Estat propi.

La revolta de cada dia

LA REVOLTA DE CADA DIA
Mossèn Josep Dalmau

Mossèn Dalmau, a La revolta de cada dia, ens recorda una cosa molt senzilla d’ètica universal: si la gent de bé no fa res davant la humanitat dolguda, el mal avança sol. I quan el 2012 un llegeix aquestes reflexions actuals i passades pensa que som ben bé al mateix lloc i hom veu que només hi ha una diferencia davant el món, resumida en ara o mai. I aquest capellà de Gallifa sempre ha triat l’ara.
Mossèn Dalmau fa un recorregut social i eclesiàstic pels primers anys dels setanta, on el lector descobrirà que els temps no són pas tant diferents.

L'apèndix de justificació de Catalunya

L'APÈNDIX DE JUSTIFICACIÓ DE CATALUNYA
Mn. Josep Armengou, atribuït a Joan Fuster

L’Apèndix de Justificació de Catalunya atribuït a Joan Fuster, publicat ara per primera vegada no clandestinament, és la forma com del des sud del país, els valencians, donen nom i ens reincorporem tots a la Nació sencera, en paraules de Ramon Muntaner (segle xiv), amb el nom de Països Catalans.
Des de la desarticulació i enfosquiment per Felip I de la Nació catalana i la invenció d’Espanya només identificada amb Castella, la formulació de Joan Fuster posarà les bases del què al segle xxi serà tornar a ser Estat europeu.
El discurs de Justificació de Catalunya de mossèn Josep Armengou resulta complementat i actualitzat per aquest Apèndix de Joan Fuster, una aportació important arribada del sud del país.
El professor Joaquim Auladell ens fa un estudi detallat de les vicissituds del text fins arribar a aquesta publicació.

Els setze de la 26

ELS SETZE DE LA 26
Joaquim Auladell

Els setze de la 26. Oratori NY representa una sessió memorial per a un grup de bombers de Nova York morts l’11-S. És una peça sobre un tema d’actualitat d’abast mundial feta a Barcelona, nascuda l’11-S i presentada al públic el mateix 2001, i és una reflexió feta al llarg de deu anys amb moltes persones. Ha guanyat el IV Premi de Teatre Bambolina, de Torredembarra.

viernes, 4 de mayo de 2012

Dues o tres coses que mai no sé d'ella d'Adrià Garcia

“El teu somriure em recordarà aquella nit, quan et vaig trobar al racó més amagat d’aquell tuguri de Budapest, mentre un acordió ens feia grinyolar els pensaments. Arribo a creure que mai abaixares d’aquell tren a la freda estació de Miranda i que feres amb mi tot el camí que corre a tocar de l’Ebre. Li canvio el nom a la teua filla que durant uns segons hem engendrat entre els dos. Aquella vegada també fóres rossa...” (“Calidoscopi”)
La narració continua, però l’espai de la contracoberta és limitat. Per seguir, haureu d’obrir el llibre allà on us vingui de gust. Potser vora l’Ebre, potser a Budapest.

miércoles, 2 de mayo de 2012

En Colom a Barcelona d'Antonio Rumeu de Armas

Pròleg Jordi Bilbeny

En Colom a Barcelona és l’obra d’Antonio Rumeu de Armas que explica l’arribada del Descobridor d’Amèrica a la capital catalana, on és rebut per Ferran i Isabel. La recepció a la capital del Principat de Catalunya que tenim en la documentació s’havia discutit fins que el professor Rumeu va publicar aquest llibre el 1944. En Colom a Barcelona marca un abans i un després en els estudis colombins, una revolució acadèmica pel detall i per la precisió amb què es mostra la ciutat de Barcelona i el seu paper en el Nou Món.

miércoles, 11 de abril de 2012

Presentació de La llumanera de Nova York a Girona

Intervindran Anna M. Geli, rectora de la Universitat de Girona, Lluís Muntada i l'autor
 
Dia: Dimarts 17 d'abril
Hora: 20 h.
Lloc: Centre de Lectura Sant Narcís
Pl. Assumpció, 26-27.  Girona

jueves, 5 de abril de 2012

El Quixote va esborrar el Quixot de Lluís M. Mandado


Pròleg de Jordi Bilbeny
No llegiu El 'Quixote' va esborrar el 'Quixot'! Pot tenir conseqüències fatals. Per amagar el que es diu tot seguit, s'ha inventat la censura; les fogueres s'han alimentat de llibres i, de vegades, d'autors.
Sabeu que posseir determinats llibres era mortal? Només tenir-los a casa era delicte i el posseïdor n'era severament castigat. I tot i així no només us n'emportareu un a casa, sinó que teniu la pretensió de llegir-lo!
Qui vulgui saber per què el govern espanyol va crear la censura i aquesta censura eliminava, corregia, mutilava obres i autors, en aquests fulls maleïts ho trobarà tot. O és que ja coneixeu els temes aquí denunciats?
Si goseu passar endavant, degustareu els fruits de la feina del censor esforçat --un home que, de vegades, algun frívol ha volgut tractar de babau, inútil o inculte, sempre fàcilment enganyable.
Esgarrifeu-vos! I no digueu a ningú que teniu aquest llibre! Amagueu-lo on no el puguin trobar mai. Que ningú encengui foc amb les seves pàgines, ja que ens faria plorar, no pel llibre mateix, sinó pels molts altres que aquí són homenatjats, que així van finir. Si us troben amb aquest material, haureu d'assumir-ne les conseqüències.
El 'Quixote' va esborrar el 'Quixot' recull fets molt notables vistos des d'un angle sorprenent, fins i tot impensable, après en els missatges secrets desxifrats. Qui llegeixi aquest llibre començarà a eixamplar la manera d'entendre moltes coses i d'explicar-se'n d'altres.

lunes, 2 de abril de 2012

Paraules contra Espanya. Simón Bolívar

Paraules contra Espanya recull un dels textos fundacionals de les raons de la independència i creació dels nous estats a l'Amèrica hispànica, deixant de ser colonies. Simón Bolívar és el pare de la independència americana de la metròpoli espanyola, conegut com el Libertador.
                   
Vet aquí alguns fragments dels textos de Bolívar:"El nostre ànim, com es va proposar al principi, és només combatre la calúmnia i donar una idea succinta de la justícia de les nostres queixes contra Espanya"(...)"Europa que no es troba pas sacsejada per les violentes passions de la venjança, ambició i cobdícia com Espanya, sembla que
estava autoritzada per totes les lleis de l’equitat a il·lustrar-la sobre els seus ben entesos interessos"(...) "La guerra a mort que ens han fet els nostres enemics cessarà per part nostra: perdonarem els que es rendeixin, encara que siguin espanyols. Els que serveixin la causa de Veneçuela seran considerats com a amics, i empleats segons el seu mèrit i capacitat".

lunes, 13 de febrero de 2012

Presentació La llumanera de Nova York a la Casa Amèrica 16/02/2012


Dijous 16 de febrer 2012
20 hores
Casa Amèrica Catalunya
c. Còrsega, 299 entresòl
Barcelona
http://www.americat.cat/ca/invitacio-llumanera

viernes, 10 de febrero de 2012

La llumanera de Nova York de Lluis Costa


La Llumanera de Nova York va ser un periòdic editat en català a Nova York entre els anys 1874 i 1881. Aportava l’ideari d’una nova època, tant des del punt de vista polític com cultural i arribava a uns lectors distribuïts per terres americanes. Es tracta de la primera sòlida experiència periodística de connexió entre Catalunya i Amèrica.
Lluís Costa, tal com diu Joan Manuel Tresserras al pròleg, ha realitzat una anàlisi documentada i completa sobre La Llumanera. Aquest periòdic va configurar un relat històric d’aventura, carregat de girs i detalls interessantíssims sobre l’època i les relacions entre Catalunya i Amèrica. Una aproximació vivíssima, autèntica i Fidel del context immediatament anterior al cicle del “desastre de Cuba”, clos el 1989. Amb La Llumanera de Nova York. Un periòdic entre Catalunya i Amèrica disposem de l’aproximació professional definitiva sobre la publicació.

lunes, 23 de enero de 2012

Presentació del llibre Primera Memòria d'Abel M. de Jordi Folck


Divendres 27 de gener 2012 a les 19,30 h.
Casa del llibre (antiga Bertrand)
Rambla Catalunya, 37
Barcelona

Presenten l'acte Maria Dolors Llaberia, psicóloga i bibliotecària, i Josep Maria Orteu, editor.
Intervindran els actors Montserrat Carulla, Oriol Vila i Silvia Aranda, que llegiran fragments de l'obra.

martes, 17 de enero de 2012

Presentació del llibre La vida de Llàtzer de Tormos a València


Divendres 20 de gener 2012 a les 20,30 h.
Local: Unió Musical L'Horta
c. Músic Cabanilles, 48 de València
Intervindran: Josep M. Orteu, editor i coautor, i Àlex Gisbert