Notes biogràfiques de Marià Grandia i Soler i la seva Monografia lingüística de Vallcebre
Ramon Felipó i Maria Pilar Perea
La monografia lingüística de Vallcebre (1907) és l'estudi dialectal amb el qual mos´sèn Marià Grandia (Vallcebre, 1865-Madrid, 1929) es doctorà. La importància d'aquest treball desconegut fins ara, sobre el parlar del seu poble, radica en la seva originalitat i en el fet de ser una aportació a l'estudi de la variació lingüística de caràcter geogràfic.
Les propostes gramaticals de Grandia s'allunyaren de les de Pompeu Fabra en el moment de codificació de la llengua catalana a començament del segle XX. la seva obra abraça, entre altres treballs, més de setze gramàtiques (catalanes, llatines, gregues) i un diccionari hebreu-català.
Els editors de l'obra, el bibliòfil Ramon Felipó, que va descobrir la monografia, explica la desconeguda vida del gramàtic, i la professora de la Universitat de Barcelona, Maria Pilar Perea, en fa l'estudi lingüístic.
Llibres de l'Índex pren el seu nom de l'"Index Librorum Prohibitorum", el llistat de llibres que, des del papat de Pius V, l'any 1559, fins a Pius XII, l'any 1948, l'Església catòlica prohibia allà on tenia poder politicosocial. En aquesta llista, hi van ser tots els llibres bàsics de la ciència des de Galileu a Newton o de filòsofs i escriptors contemporanis com ara Sartre i Moravia. El dimoni del logotip és obra de la dissenyadora barcelonina Pati Nuñez
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario