A l’últim quart de segle xv, València és la
capital demogràfica, comercial, financera i lúdica de la península, la noblesa
s’hi trasllada i una avantguarda d’artistes d’Europa també, el patriciat es
torna rendista i pretén viure dels préstecs a la Corona, la festa i el luxe hi
sovintegen fins al punt que els estrangers s’hi enlluernen i els seus productes
assoleixen prestigi internacional. Els seus estaments ajornen la pugna social i
reten culte a les exhalacions literàries en certàmens i tertúlies. Els
símptomes són, plenament, els d’una capital amb residència de reis, però els
sobirans només hi vindran quatre vegades en trenta-set anys, perquè els Reis
Catòlics s’estimaven més de viure en una perpètua cort itinerant per Castella,
l’únic regne peninsular que no tenia una capital política definida. València
capital de les Espanyes i seu dels Reis Catòlics fa un giravolt a la
història tradicional espanyola.
En Pep
Mayolas va néixer a Arenys de Mar el 1962. És escriptor i investigador de
l’Institut Nova Història. Ha escrit en premsa local del Maresme i també a la
revista Terra Rubra sobre temes colombins i ha participat com a
conferenciant al Simposi de la Descoberta Catalana d’Amèrica d’Arenys de Munt
des del 2007 i a la Universitat d’Estiu Nova Història de Crespià (2013) i de
Montblanc (2015). L’any 2011 va publicar la seva primera obra a Llibres de
l’Índex, La princesa a l’exili. Felipa de Coïmbra (1435-1497), una
aproximació biogràfica a l’esposa d’En Cristòfor Colom. Altres publicacions de
l’autor en aquesta editorial són Fins que en Colom begui a galet (2012),
un recull d’articles de temàtica colombina; Erasme i la construcció catalana
d’Espanya (2014), on explora la relació de l’humanista Erasme de Rotterdam
amb la família Colom, i la novel·la Madrix (2015). A València,
capital de les Espanyes i seu dels Reis Catòlics (2016) ens presenta els
indicis de la cort esborrada de la monarquia hispànica a la capital valenciana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario