LA MODA A LA CATALUNYA DEL SEGLE XIV
Montse Aymerich Bassols
ISBN: 9788494812057
304 pàgines a color
30 euros
https://youtu.be/JFpsPCnE3DU
https://www.alacarta.cat/ben-trobats/tall/montserrat-aymerich-autora-de-la-moda-a-la-catalunya-del-segle-xiv
https://youtu.be/JFpsPCnE3DU
https://www.alacarta.cat/ben-trobats/tall/montserrat-aymerich-autora-de-la-moda-a-la-catalunya-del-segle-xiv
Els nostres avantpassats medievals no només es vestien
per protegir-se de les inclemències del temps i de les
mirades dels altres. La roba adquiria també una profunda
dimensió simbòlica, emocional i estètica en les vides
dels homes i dones dels segles medievals. La vestimenta
assenyalava jerarquies i la pertinença a determinats
grups socials o estaments. Ser home o dona, l’edat o
la condició personal de cadascú, especialmente en les
dones,—infantes, donzelles, maridades, vídues, religioses—
eren condicions vitals i socials que les vestidures
s’encarregaven de diferenciar.
Als inicis del quart decenni del segle xiv s’accentuen
als territoris que avui coneixem com Europa unes transformacions
vestimentàries amb noves formes que demandaven
un complex i especialitzat patronatge. Noves
formes, nous dissenys teixits o brodats, nous i luxosos
ornaments, nous i bellíssims colors: la Moda havia fet
la seva aparició. Moltes d’aquestes innovacions en la
vestimenta arribaren a Catalunya des de França, Itàlia
o Flandes.
A la Catalunya del segle xiv la indumentària esdevé
un autèntic codi que assenyalava jerarquies i funcions.
El llenguatge de la vestimenta coneixerà insistents intervencions
del poder, tant del civil com del religiós, per
regular-lo i, en definitiva, “domesticar-lo”.
Ciutats i viles com Barcelona, Cervera, Mallorca, Solsona
o Berga, entre d’altres, disposaren d’ordinacions
vestimentàries destinades a regular l’ús de la roba de la
seva població, fonamentalment, femenina.
per protegir-se de les inclemències del temps i de les
mirades dels altres. La roba adquiria també una profunda
dimensió simbòlica, emocional i estètica en les vides
dels homes i dones dels segles medievals. La vestimenta
assenyalava jerarquies i la pertinença a determinats
grups socials o estaments. Ser home o dona, l’edat o
la condició personal de cadascú, especialmente en les
dones,—infantes, donzelles, maridades, vídues, religioses—
eren condicions vitals i socials que les vestidures
s’encarregaven de diferenciar.
Als inicis del quart decenni del segle xiv s’accentuen
als territoris que avui coneixem com Europa unes transformacions
vestimentàries amb noves formes que demandaven
un complex i especialitzat patronatge. Noves
formes, nous dissenys teixits o brodats, nous i luxosos
ornaments, nous i bellíssims colors: la Moda havia fet
la seva aparició. Moltes d’aquestes innovacions en la
vestimenta arribaren a Catalunya des de França, Itàlia
o Flandes.
A la Catalunya del segle xiv la indumentària esdevé
un autèntic codi que assenyalava jerarquies i funcions.
El llenguatge de la vestimenta coneixerà insistents intervencions
del poder, tant del civil com del religiós, per
regular-lo i, en definitiva, “domesticar-lo”.
Ciutats i viles com Barcelona, Cervera, Mallorca, Solsona
o Berga, entre d’altres, disposaren d’ordinacions
vestimentàries destinades a regular l’ús de la roba de la
seva població, fonamentalment, femenina.
No hay comentarios:
Publicar un comentario