Llibres de l'Índex pren el seu nom de l'"Index Librorum Prohibitorum", el llistat de llibres que, des del papat de Pius V, l'any 1559, fins a Pius XII, l'any 1948, l'Església catòlica prohibia allà on tenia poder politicosocial. En aquesta llista, hi van ser tots els llibres bàsics de la ciència des de Galileu a Newton o de filòsofs i escriptors contemporanis com ara Sartre i Moravia. El dimoni del logotip és obra de la dissenyadora barcelonina Pati Nuñez
miércoles, 29 de julio de 2026
De la guerra de Carl von Clausewitz
ISBN 979-13-991931-5-2 PVP 55,50.(Tres volums)
Carl von Clausewitz (1780–1831) va conèixer la duresa del combat des de la infantesa: amb només dotze anys ja servia com a cadet a la campanya del Rin contra la França revolucionària. Tanmateix, la seva veritable metamorfosi intel•lectual va començar a l’Acadèmia Militar de Berlín sota el mestratge de Gerhard von Scharnhorst, que va despertar en ell un rigor filosòfic poc habitual en la casta militar. El desastre de Jena el 1806 i la posterior captivitat a França van marcar-lo per sempre, tot revelant-li la necessitat urgent de reformar l’Estat i l’exèrcit prussià davant la nova era napoleònica.
El 1812, mogut per la fidelitat als seus principis i decebut per l’actitud pusil•lànime de la cort prussiana, va prendre la decisió d’allistar-se a l’exèrcit rus i combatre la invasió de Napoleó. Després de tenir un paper clau en les campanyes finals per alliberar Prússia i la resta d’Alemanya del jou francès, el recel polític de la monarquia prussiana el va relegar a la direcció de la Kriegsschule. Allà, en estreta complicitat intel•lectual amb la seva esposa, Marie von Brühl, va dedicar gairebé dues dècades a madurar la seva gran obra teòrica, Vom Kriege, abans que el còlera se l’emportés sobtadament a Breslau el 1831.
Rescatat per la mateixa Marie, que va ordenar i editar els seus manuscrits fragmentaris, el llegat de Clausewitz va sacsejar el pensament estratègic mundial. De les dues guerres mundials a la dissuasió nuclear i els conflictes asimètrics del segle xxi, la seva anàlisi de la «fricció», la «boira de la guerra» i, sobretot, la subordinació de la guerra a la política, continuen sent la clau de volta indispensable per entendre el fenomen dels conflictes bèl•lics a escala global.
«La guerra no és un mer acte de voluntat, sinó un fenomen humà matisat per la incertesa, la passió i la raó.»
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)



No hay comentarios:
Publicar un comentario