La bomba atòmica de Franco de Santiago Vilanova

Quan es parla d’energia nuclear, se solen oblidar els seus inicis genocides i les seves aplicacions militars. Mitjançant els reactors civils, algunes dictadures han intentat obtener plutoni militar. El seu objectiu era formar part del selecte club atòmic mundial i consolidar-se en el poder.

Militars i científics franquistes, amb el suport de sectors industrials i financers, ho varen quasi aconseguir. Espanya estaba tecnològicament preparada i disposava de laboratoris i combustible per dur a terme la bomba atòmica. Vandellòs I, el reactor de grafit-gas, era la punta de llança d’aquesta estratègia. Però al Pentàgon no li va interesar que, juntament amb la force de frappe creada a França pel general Charles de Gaulle, sorgís una potencia nuclear a la porta del Mediterrani.

Després que la CIA, el gener del 2008, desclassifiqués alguns documents secrets que demostraven que Franco i els seus homes de confiança de la Junta de Energía Nuclear volien tenir la bomba atòmica, aquest és el primer assaig que es publica sobre una qüestió que ha continuat sent tabú durant la transició democràtica. A La bomba atòmica de Franco, Santiago Vilanova ha aplegat totes les investigacions que durant anys ha dut a terme sobre el perill nuclear i el somni atòmic del dictador.

Santiago Vilanova (Olot, 1947), llicenciat en ciències de la informació i consultor ambiental és un dels pioners de l’ecologia política a l’Estat español. Durant els anys 70, va destacar per les seves investigacions sobre la conversió del gas ciutat en natural a Barcelona, fet que provocà les tragèdies de Capitán Arenas i Ladrilleros.

Va ser director del Diario de Barcelona (1983-84), Premi Ciutat de Barcelona de Periodisme 1983 i fundador del Col·lectiu de Periodistes Ecologistes de Catalunya i de la revista Userda.

Entre les seves obres sobre energía nuclear, hi destaquen Catalunya sota el perill de l’urani (Edicions 62, 1981); El síndrome nuclear. El accidente de Harrisburg i el riesgo nuclear en España (Bruguera, 1980); Chernóbil: el fin del mito nuclear (Anthropos, 1988). Sobre pensament ecologista, ha publicat El combat ecologista a Catalunya (II Premi Xarxa, Edicions 62, 1979); L’econacionalisme (Blume, 1981); L’onada ecològica (XVI Premi Xarxa, Edicions 62, 1991) i Empresaris verds per a un planeta blau (Blume, 1994).

És autor de les novel·les Acció paral·lela (La Magrana, 1984) i El secret d’Hiva Oa (Laertes, 1997), obra sobre Paul Gaughin, President de l’associació Una Sola Terra i confundador d’Els Verds-Alternativa Verda, a nivel internacional és membre d’Ecoropa (European Ecological Action), Eurosolar i de l’associació Journalistes.écrivains pour la Nature et l’Ecologie.