L'aparador desert de Ramon Surroca

Helena és una jove estudiant gironina que arriba a Barcelona per fer un treball sobre art contemporani centrat en la figura de Gonzalo Fresán. De la seva mà, entrarà en contacte amb un món ple d’interessos i de falsedats, a to amb la deriva turística i comercial de la ciutat. La inesperada amistat amb Gerard, professor de literatura a la universitat, li obrirà, però, un nou horitzó, el dels escenaris que varen acompanyar l’obra literària de tota una colla d’escriptors catalans, com ara Josep Pla, Mercè Rodoreda i Salvador Espriu.

Helena descobrirà en l’univers de la literatura tot el que troba a faltar en el contradictori món que envolta l’artista objecte del seu estudi, i el contagi d’una passió per la paraula vinculada al paisatge que provocarà un inesperat gir en la seva sensibilitat i en la seva vida.

L’aparador desert ens parla de la dissolució de la memòria, de les impostures polítiques i artístiques, però també de l’esperança d’una difícil salvació personal i col·lectiva en el territori alhora intangible, poderós i fràgil de la literatura.

Ramon Surroca i Nouvilas neix a Barcelona l’any 1966. És professor de filosofia i membre de la societat catalana de filosofia. Ha estat col·laborador de la desapareguda revista de cultura Lateral. És autor de les novel·les Lenta llum de L’Havana (2006) i Memòria de sal (2007), ambdues publicades a Llibres de l’Índex.