Presentació Els àngels de Sóar de Jordi Pijoan Fnac L'Illa 20 gener

Video presentació del llibre Els àngels de Sóar de Jordi Pijoan

Video presentació

Presentació Els àngels de Sóar a la Llibreria 22 de Girona

Els àngels de Sóar a Núvol

http://www.nuvol.com/noticies/jordi-pijoan-lopez-novel%C2%B7lista-depidemies/

Jordi Pijoan-López, novel·lista d’epidèmies

Francesc Ginabreda. Barcelona.

 

/ 2.12.2015

Aquest vespre, la llibreria Antinous de Barcelona ha estat l’escenari de la presentació d’Els àngels de Sóar (Llibres de l’Índex), l’últim llibre de Jordi Pijoan-López, que explica les dificultats, les injustícies i les quimeres viscudes per la comunitat gai en la lluita pels drets civils, ocorregudes en un context de rerefons escabrós i de moralitat esqueixada amb la irrupció i expansió de la sida. Episodis que, més de trenta anys després, s’han renovat amb la darrera epidèmia d’ebola a l’Àfrica.

Jordi Pijoan-López

Jordi Pijoan-López té tirada a les històries criminals. Potser és la seva formació d’arqueòleg que el motiva a buscar restes i rastres sobre afers abruptes, tacats de sang, habitualment injustos i molt obscurs. O potser és que, simplement, fa temps que es va adonar que elgènere negre era el que feia per ell. Els àngels de Sóar és el seu darrer treball: una novel·la descomunal de… 774 pàgines!

En aquest llibre, Pijoan-López construeix una llarga història sobre el que podríem anomenar “malalties polítiques”, directament relacionades amb les teories conspiradores, algunes de quals s’apropen a la ciència ficció i d’altres que, basant-se en dades sòlides i investigacions fefaents, s’apropen a una realitat lamentable i completament hipòcrita. Aquesta és la voluntat de Pijoan-López , que s’ha passat tres anys escrivint un llibre que barreja el gènere negre amb la novel·la d’epidèmies, seguint la tradició de Boccaccio, Shelley o Defoe, sense oblidar-nos de La pesta de Camus.

Els ángels de Sóar, com no pot ser d’una altra manera, té una inevitable (i necessària) càrrega moral. Tant Pijoan-López com l’editor de Llibres de l’Índex, Josep Maria Orteu, han recalcat aquesta qüestió i la importància d’investigar, de descobrir i de donar a conèixer aspectes que tenen a veure amb la doble moral dels grans poders polítics i econòmics, que sovint la societat ignora o prefereix ignorar: la recerca encoberta en armes químiques i biològiques, la implicació de les administracions estatals en el tràfic de drogues, les connivències dels organismes internacionals amb les grans corporacions farmacèutiques i alimentàries, etcètera.

L’endemà del Dia Mundial contra la Sida, que serveix perquè la malaltia aparegui un cop l’any a les portades dels mitjans de comunicació, tots els problemes que es van originar quan va sorgir el virus no només no han acabat, sinó que s’han potenciat. L’ebola és la malaltia més recent que ha pres aquest relleu i, com sempre, l’Àfrica el gran perjudicat. Pijoan-López ha explicat al digital de cultura que els processos del VIH i de l’ebola “són calcats”: tant les fórmules per tractar-lo com la campanya mediàtica (deformadora) dels mitjans de comunicació i la implicació de les administracions occidentals. Tot això, sense oblidar les incerteses sobre el seu origen i hipotètica creació.

La presentació ha finalitzat amb un debat entre l’autor, l’editor i els assistents a l’acte sobre el passat, el present i el futur d’aquestes epidèmies, la conscienciació social, el desconeixement massa ampli que segueix havent-hi, els estigmes que s’arrosseguen per culpa de la discriminació sexual i racial i moltes altres disjuntives sobre els interessos de les empreses farmacèutiques i els grups de pressió.  Pijoan-López ha estat taxatiu: “Les coses no són casuals”, i ha afegit que constatar el que passa, encara que sigui amb una novel·la, ja és un pas, perquè, a pesar de les injustícies, les suspicàcies i la constatació d’una realitat devastadora que sembla induir-nos al pessimisme, el cert és que més pessimista seria no parlar-ne.

Presentació Els àngels de Sóar de Jordi Pijoan-López a la llibreria Antinovs

Els àngels de Sóar de Jordi Pijoan-López

 L’empresari Miquel Garriga hauria evitat molts de problemes si hagués botat foc als antics dietaris del seu difunt oncle polític, el diplomàtic estatunidenc Charles Slott. Per contra, l’empresari va intentar treure’n benefici venent els textos a tercers, sense adonar-se que amb això es veuria obligat a emprendre un llarg viatge, amb escales a San Francisco, Hai­tí, l’interior de Nord-amèrica i la vella Europa.

Els àngels de Sóar llença els seus fils argumentals en els pri­mers temps de la lluita pels drets civils de la comunitat gai, la guerra bruta de la CIA i l’FBI, la recerca encoberta en ar­mes químiques i biològiques, la implicació de les adminis­tracions estatals en el tràfic de drogues, les connivències dels organismes internacionals amb les grans corporacions farmacèutiques i alimentàries, i el saqueig d’Àfrica i Sud-amèrica per part de les potències occidentals.

Una novel·la que explica una història iniciada fa més de trenta anys i que no només no ha acabat, sinó que es reno­va amb la darrera epidèmia d’ebola a l’Àfrica.

Jordi Pijoan-López (Tortosa, 1970) Arqueòleg de formació, més enllà dels nombrosos textos científics publicats, ha dedicat la seva labor estrictament literària a la prosa. Ha estat guanyador del III Concurs de Conte JoEscric.com amb l’obra Una combinació prohibida, finalista al I Concurs Literari d’Humor Negre amb Psicofonia per a principiants –obra inclosa en aquest volum en la seva primera versió “decent” en català- i finalista a les edicions del concurs de contes hiperbreus El Basar e 1005 i 2006 amb les obres Crua Realitat i sotjada. Anteriorment, a llibres de l’Índex ha publicat –juntament amb el seu amic Manel Barrera- Tu no m’estimes, novel·la considerada una de les millors aportacions del 2008 al gènere negre en català, i Sang culé. Així mateix, ha participat en diversos reculls de relats, amb altres autors, com són El riu que parla i Galeria ebrenca.

Sang culé de Jordi Pijoan-López

Sang culé de Jordi Pijoan-López

Que el Barça és la institució més important de Catalunya no és cap secret per a ningú. Essent més que un club, l’entitat va més enllà de l’àmbit esportiu i mou fortunes, destil·la poder, és fira d’ambicions, marca el pas dels polítics, belluga passions i manipula l’opinió pública.
El detectiu Espartac Garcés i el seu company, el Mulato Valdés, són contractats pels serveis de seguretat del club blaugrana per investigar qui està darrere de la mort violenta de... diguem que d’un alt directiu de l’entitat. Tanmateix, hauran de dur a terme les seves investigacions amb el major secretisme i el mínim d’escrúpols possibles. Res no pot fer-se públic fins que no se solucionin alguns afers delicadíssims, cosa ben complicada si entremig es creuen una periodista bocamolla, un monjo pederasta, un hooligan bordegàs, un mànager amb ànsies de fer triomfar el seu pupil, un polític de segon ordre però ambiciós, d’altres polítics de més volada però igualment incompetents i corruptes, i molta més gent que es complica la vida en aquesta història.

Clio assassina de Jordi Pijoan i altres

Si Clio és la musa de la Història.¿també ella ha inspirat els crims que s’hi han comès al llarg dels segles? O potser Clio és amant del gènere negre?
Prostitutes a l’Empòrion grega, crims passionals a Tàrraco, moros al Matarranya, inquisidors a la Tortosa renaixentista, il·lustrats que cavalquen entre Amposta i Malta, carlins que percacen l’home del sac per les Terres de l’Ebre, espies internacionals a la Catalunya de la Segona República, gàngsters de la Barcelona en guerra, nazis assidus als prostíbuls i estraperlistes del Maestrat. Sobre aquests temes, a Clio assassina
deu autors de novel·la històrica fan una incursió en el gènere negre, configurant un volum que a les lleixes de casa nostra podrem desar-lo al costat de Dashiell Hammett o de Ken Follet. Aquest recull és fruit de l’Ebre Negre 2012
— 3ª Trobada de Gènere Negre al Matarranya i Priorat
, que s’ha celebrat sota el lema "Gènere Negre i Història".

Maria Carme Roca, Xulio Ricardo Trigo, Silvestre Hernàndez i Carné, Pere Perellon, Teresa Bertran, Andreu Carranza, Jordi Peñarroja, Toni Orensanz, Miquel Esteve, Vicent Sanz Arnau