Lying for Unity. Mentir per Espanya de Miquel Strubell

ISBN: 979-13-99296-72-3 Pàgines: 212 PVP.: 18,50 €. Pròleg del President Carles Puigdemont. Com es defensa un Estat que ha perdut el relat? Amb recursos, infraestructura i mentides. Durant la darrera dècada, i en particular des del Primer d’Octubre de 2017, l’independentisme català ha estat objecte d’una campanya sostinguda de desinformació com poques vegades s’ha documentat amb tant de detall. Miquel Strubell —lingüista, activista i observador meticulós del Procés— en recull en Lying for Unity. Mentir per Espanya el rastre complet: notícies fabricades i piulades virals atribuïdes a policies inexistents, acusacions d’ingerència russa mai demostrades però repetides fins a la sacietat, un lawfare implacable, el bloqueig de desenes de webs per la Guàrdia Civil i una epidèmia —la Covid-19— convertida en coartada per reactivar la repressió. No és un llibre d’opinions: és un llibre de proves. Cada afirmació es basa en fonts periodístiques, informes internacionals, documentació judicial i dades verificables, des de les captures dels enganys i faules sobre el Primer d’Octubre fins als informes de l’Open Observatory of Network Interference (OONI) sobre censura a la xarxa. El resultat és una radiografia inquietant de com una democràcia europea pot recórrer a la mentida com a eina d’Estat —i de per què això no és un afer exclusivament català— en l’era de les xarxes socials i de la intel•ligència artificial. La tècnica que avui s’estreny contra Catalunya pot apuntar demà contra qualsevol minoria incòmoda. «Prendre consciència que cada dia estem exposats, des de l’esmorzar fins havent sopat, a una pluja radioactiva de desinformació és una eina que tenim a l’abast per neutralitzar l’eficàcia de l’estratègia de la manipulació.» President Carles Puigdemont

Prats de Molló. Fets i gent amb coordinació de Lluís Puig Gordi

ISBN: 979-13-991931-8-3 Pàgines: 244 PVP.: 20 € Tots aquells voluntaris de Prats de Molló, aquells joves i no tan joves disposats a tot per aconseguir la independència de Catalunya, avui estarien satisfets de comprovar com, un segle després, el seu gest no va ser inútil. I en veure com noves generacions de catalans, des de 1922 fins ara, tant en els dies gloriosos com en les hores adverses, estan unides per un fil roig invisible de continuïtat en el mateix combat. Un combat per la plena independència nacional, que inclou també el benestar material, el progrés econòmic, la qualitat democràtica i la normalitat lingüística i cultural arreu dels Països Catalans. Ahir com avui, per a aquells lluitadors que la tardor de 1926 no creien en cap altre final que no fos la victòria, l’objectiu rebut d’ells i historiat en tantes vides personals en aquest llibre, continua manifestant-se en només dos mots, heretats de les lluites passades i revulsiu per a la victòria futura, dues paraules que tenen la virtut de resumir-ho tot i que no admeten tergiversacions, ni rebaixes, ni disfresses: Estat Català. «Som fill d’un poble que va ser lliure i que ho vol tornar a ser.» Francesc Macià, davant el tribunal que el jutjà a París, el gener de 1927, després del Complot de Prats de Molló Més de 120 biografies escrites per 56 historiadors

La desintegració d’Espanya i les idees de Toynbee de Josep Maria Batista i Roca

ISBN: 979-13-991931-3-8 Pàgines: 128 PVP.: 14 € Espanya no és una nació. És un Estat creat per Castella, unitari i centralitzat, dominant les nacions perifèriques de la Península. La seva història, segons Batista i Roca, és la d’una decadència continuada, i l’annexió de Catalunya el 1714, «un dels més grans errors polítics de Castella», s’empassà els Països Catalans, però no els ha pogut digerir mai. Aquest volum reuneix els dos assajos majors de l’autor: la lectura del procés de desintegració espanyola a partir del mètode comparatiu de Toynbee, i l’estudi de la formació històrica de l’Estat espanyol i del fet diferencial català, dels orígens fins al decret de Nova Planta. Amb pròleg de Josep C. Vergés, és l’obra d’un intel•lectual i antropòleg exiliat a Cambridge que dedicà la vida a explicar, des de fora i amb rigor, per què aquest Estat es desfà.

Guia de Grècia III. 4. La MESSÈNIA. 5 I 6. OLÍMPIA I L’ÈLIDA de Pausànias

ISBN: 979-13-991931-9-0 Pàgines: 322 PVP.: 22 € Traducció de Joan Alberich Viatjar per Grècia acompanyats per l’obra Pausànias, que va poder veure els monuments amb ple esplendor abans que es convertissin en una ruïnes venerables, constitueix l’al•licient més preuat per conèixer amb plenitud el llegat arqueològic del passat hel•lènic. En aquest volum, el lector hi trobarà, a més d’un gran nombre de ¬detalls de la història de l’antiguitat, de la descripció de l’escenari de molts mites, d’informacions sobre costums i d’un gran nombre d’anècdotes. El llibre quart està dedicat a Messènia, regió sotmesa durant molts segles a Esparta. La seva capital, Messene, creada al segle iv aC, per neutralitzar el poder dels espartans i excavada a les tres darreres dècades del segle xx, amb les seves muralles imponents, és un lloc que val la pena de conèixer, malgrat la seva situació al sud-oest del Peloponnès. Els llibres cinquè i sisè estan dedicats a Olímpia i a l’Èlida, la regió on es troben les restes d’un dels santuaris més emblemàtics de Grècia. La descripció detallada dels temples, d’edificis públics, de l’estadi, de l’hipòdrom, dels monuments i dependències d’Olímpia constitueix una font d’informació molt valuosa per a tothom que vulgui reviure un passat gloriós i fastuós. Malgrat que per la cobdícia humana les estàtues de bronze han desaparegut queden molts pedestals en pedra d’aquests monuments amb inscripcions reproduïdes o descrites per l’autor i que encara podem llegir. Oracle de Delfos que, quan fou pronunciat sobre els poderosos del moment, fou motiu de polèmica: Vigila, Esparta, encara que siguis orgullosa, no sigui que de tu, que tens els peus forts, brosti una reialesa coixa. I és que durant força temps t’aclapararan tribulacions inesperades, en les ones agitades d’una guerra que devora els mortals. Pausànias (3, 8, 9)

De la guerra de Carl von Clausewitz

ISBN 979-13-991931-5-2 PVP 55,50.(Tres volums) Carl von Clausewitz (1780–1831) va conèixer la duresa del combat des de la infantesa: amb només dotze anys ja servia com a cadet a la campanya del Rin contra la França revolucionària. Tanmateix, la seva veritable metamorfosi intel•lectual va començar a l’Acadèmia Militar de Berlín sota el mestratge de Gerhard von Scharnhorst, que va despertar en ell un rigor filosòfic poc habitual en la casta militar. El desastre de Jena el 1806 i la posterior captivitat a França van marcar-lo per sempre, tot revelant-li la necessitat urgent de reformar l’Estat i l’exèrcit prussià davant la nova era napoleònica. El 1812, mogut per la fidelitat als seus principis i decebut per l’actitud pusil•lànime de la cort prussiana, va prendre la decisió d’allistar-se a l’exèrcit rus i combatre la invasió de Napoleó. Després de tenir un paper clau en les campanyes finals per alliberar Prússia i la resta d’Alemanya del jou francès, el recel polític de la monarquia prussiana el va relegar a la direcció de la Kriegsschule. Allà, en estreta complicitat intel•lectual amb la seva esposa, Marie von Brühl, va dedicar gairebé dues dècades a madurar la seva gran obra teòrica, Vom Kriege, abans que el còlera se l’emportés sobtadament a Breslau el 1831. Rescatat per la mateixa Marie, que va ordenar i editar els seus manuscrits fragmentaris, el llegat de Clausewitz va sacsejar el pensament estratègic mundial. De les dues guerres mundials a la dissuasió nuclear i els conflictes asimètrics del segle xxi, la seva anàlisi de la «fricció», la «boira de la guerra» i, sobretot, la subordinació de la guerra a la política, continuen sent la clau de volta indispensable per entendre el fenomen dels conflictes bèl•lics a escala global. «La guerra no és un mer acte de voluntat, sinó un fenomen humà matisat per la incertesa, la passió i la raó.»

Quan hi havia alegria en la boca dels homes. Textos sagrats i de la vida d'Egipte

<

ISBN 9788412619201 Pàgs 168. PVP 16,50 euros. Tria de textos de Llogari Pujol Boix. Traducció de Josep Tarragona i Castells. Egipte va produir durant mil•lennis una literatura que parla de justícia, de poder, de por als déus i de la condició humana davant la mort. Quan hi havia alegria en la boca dels homes aplega dotze textos d’esteles i papirs que recorren aquest univers: la propaganda dels faraons, les disputes entre Seth i Horus, les atribucions d’Isis, els rituals màgics, les respostes col•lectives a la crisi. Textos escrits fa tres o quatre mil anys que, llegits avui, resulten sorprenentment familiars: Els planys d’Ipu-ur. El pagès eloqüent. El poema èpic de la batalla de Qadesh. El viatge d’Unamon. El llibre màgic de Naneferkaptah. Els prodigis de màgia del jove Si-Osiris. Els relats del papir Westcar. Horus als aiguamolls de Khemmis. Isis i els set escorpins. La lluita entre Horus i Seth. Veritat i Mentida. El relat dels dos germans. «Que bonic que era, en canvi, quan la gent s’embriagava: bevia myt i el seu cor era feliç!»

La Ciutadella Inquisitorial de Barcelona de Joaquín del Castillo y Mayone

ISBN: 979-13-991931-4-5 Pàgines: 364 PVP: 27 € La Ciutadella de Barcelona no era tan sols una fortalesa: durant la Dècada Ominosa (1823-1833) fou la materialització arquitectònica del despotisme absolutista. Joaquín del Castillo y Mayone, ¬subbrigada de la Milícia Nacional i testimoni de primera mà dels fets que narra, no escrigué una crònica sinó un acte d’acusació. La seva obra, publicada en tres edicions entre 1835 i 1840, constitueix un dels documents més reveladors de la crisi de l’Antic Règim a Catalunya i d’una Barcelona que vivia, simultàniament, el bressol de la revolució industrial i el calvari de la repressió política. Sota el comandament del comte d’Espanya, capità general de Catalunya entre 1827 i 1832, la Ciutadella es convertí en un dipòsit de víctimes processades sense garanties, condemnades per delacions venals, deportades a presidis africans o liquidades a l’esplanada amb l’estrèpit del canó com a únic toc de difunts. Castillo documenta, amb una prosa que oscil•la entre el romanticisme inflamat i la precisió testimonial, els mecanismes d’una violència institucionalitzada que no es distingia, en el seu mètode, del tribunal que el liberalisme pretenia haver abolit definitivament. Xavier Deulonder i Camins, en aquesta edició crítica que tradueix el text al català, ofereix una contextualització exhaustiva que converteix La Ciutadella inquisitorial de Barcelona en quelcom més que un pamflet liberal vuitcentista: en una font primària indispensable per comprendre el període convuls en el qual Espanya forjà —a sang i ferro— els seus orígens com a estat modern.