sábado, 14 de marzo de 2026

Antoni Gaudí, ciutadà i polític de Xavier Iparaguirre (ed)

ISBN 979-13-991931-0-7 Pàgs 152. PVP 15,50 euros. Un recorregut a través del compromís polític i ciutadà de l'arquitecte català de Reus, tot seguint els textos, opinions i actituds. Una descripció del seu vincle amb la nació i la llengua catalana i el seu lligam en la tradició de l'arquitectura històrica dels catalans. El Gaudí radical i insubornable, el ciutadà català exemplar.

Lluna daurada, lluna del cuc de Carlos Soler Chulvi

ISBN 979-13-99193-11-4 Pàgs 150 PVP:15,50 € Lluna daurada, lluna del cuc és una compilació de llegendes almassorines. Com diu el mateix Carlos Soler Chulvi, ens trobarem amb set dones «que treballen, estimen, ploren i lluiten. Però també tenen vicis, maten, cometen pecats horribles i són víctimes de la gent i, no cal dir-ho, dels seus propis actes… que moltes vegades atrauen des de l’altre món a les més abominables presències. Vosaltres, hipotètics lectors, sabreu discernir el que amaga el cor de les nostres heroïnes». Amb perspicàcia i molta ironia desembolica un entramat de misteri, de vegades de terror «gòtic», horror rural, desig, rituals de sang, suïcidis, el més enllà, assassinats, sacrificis o dobles vides, actituds pròpies de les comunitats que es protegeixen. Una narrativa que ens posa davant la nostra realitat, amb freqüència naïf i incoherent.

jueves, 5 de marzo de 2026

Història de la ciència i tecnologia del segle XX de Miquel Rigola (Vol lI)

ISBN 979-13-991078-7-6 pàgs 464 PVP: 24,5 Euros (Vol II)

Història de la ciència i tecnologia del segle XX de Miquel Rigola

ISBN 979-13-991078-6-9 (Vol I) ISBN 979-13-991078-7-6 420 pàgs / 464 pàgs PVP 24,5 euros volum

El comte d’Espanya. El general que va terroritzar Catalunya (1827-1832) de Xavier Deulonder

ISBN: 979-13-991078-9-0 Pàgs 120 PVP: 13,50 € Segurament, al castell de Ramefort, un Charles d’Espagne de tretze anys no va parar gaire atenció a la convocatòria dels Estats Generals a Versalles on els havia convocats Lluís XVI, el rei borbó de França. Tanmateix, arran d’aquella trobada, la família Espagne abandonaria la seva residència familiar només dos anys després. La vida de Charles prendria llavors un rumb inimaginable: es convertiria en Carles d’Espanya, seria nomenat comte per Ferran VII i acabaria exercint de capità general de Catalunya. En aquell temps a Ramefort, París i Versalles li eren propers, mentre que Barcelona devia semblar-li una ciutat llunyana i exòtica. Com a capità general, mantenia una concepció jeràrquica i disciplinària absoluta, exigint obediència estricta als subordinats mentre el rei i el govern romanien a la llunyana Madrid. El comte d’Espanya va actuar com un autèntic tirà i criminal; molts van recordar el seu govern com una època de terror i el van considerar un boig sanguinari. Anys més tard, sent comandant en cap de les forces carlines a Catalunya durant la Primera Guerra Carlina, el seu caràcter venjatiu i furiós el va dur a enfrontar-se amb els dirigents del moviment a Catalunya i a tenir un final tràgic.

miércoles, 4 de marzo de 2026

Abans mort que marica. Les teràpies d'aversió per a "curar" l'homosexualitat de Jordi Griset

ISBN:979-13-991078-8-3 Pàgs:358. PVP 18 euros Abans mort que marica no és només una autobiografia, és una plantofada directa a la hipocresia, a l’oblit i a les cicatrius que deixa una societat que castiga allò que és diferent. Amb una sinceritat nua, l’autor converteix la seva història en un camp de batalla contra les «teràpies de conversió», la violència simbòlica i el pes d’una cultura que, durant dècades, va preferir veure un fill mort abans que maricó. L’obra, alhora que denuncia pràctiques inhumanes com els electroxocs —que ell mateix va patir als vint anys—, deixa clar que la violència contra les persones LGTBIQ+ no és un assumpte del passat. Les anomenades «teràpies de conversió» continuen existint, sovint embolcallades en discursos religiosos, terapèutics o familiars, igualment perillosos i anul•ladors. Però el llibre no s’atura en el trauma. La vida de Griset es desplega com un mosaic de reinvenció: professor de ioga, aplicador de Yuki, activista, model, artista i defensor del patrimoni urbà. Una vida queer viscuda amb autenticitat, malgrat el rebuig social. Cada faceta seva és un acte de resistència, una manera de dir: «Sóc aquí, existeixo i no necessito permís per ser». Més que una memòria individual, Abans mort que marica és un retrat col•lectiu que abasta des del franquisme fins a l’Espanya contemporània. És història viva de qui ha sobreviscut a l’odi, i un recordatori que encara queda molt per fer. Un llibre incòmode, sí —com ho han de ser totes les veritats necessàries. Griset no explica: relata i detalla en primera persona una experiència que no li ha impedit ser el marica —com li agrada dir, marcant bé la ema— que és avui. (Marc Orts, periodista) --

miércoles, 17 de diciembre de 2025

Genealogies de famílies prominents catalanes (773-1714) de Cristian Cortès

ISBN 979-13-99107-83-8 pàg 384 color. Format 22 X 31. PVP 60 euros Cristian Cortès i Lladó (1902-1974) va dedicar la seva vida a entendre Catalunya. No a través de grans fets o moments històrics, sinó cognom a cognom, persona a persona, document a document. Durant dècades de treball meticulós, va elaborar prop de 50.000 fitxes manuscrites, cadascuna escrita a mà amb la precisió d’un home que comprenia el valor de tot allò que conservava. Aquest llibre no és només una genealogia al sentit convencional. És el manuscrit original, la mà directa de l’autor, amb totes les seves correccions, les seves dubtes, les seves revisions. Sense edicions crítiques que distorsions la veu. Sense aparell de notes convencional. En el seu lloc, les prop de 50.000 fitxes que sustenten cada nom, cada data, cada indicació. Fitxes que són, en si mateixes, un tresor bibliogràfic i una font històrica de valor patrimonial inestimable per la geneologia i heràldica catalana. Aquí trobareu l’heràldica quan n’hi havia d’haver. L’ordenació exacta que ell va establir. Les genealogies que es tanquen el 1714, quan Cristian creia que Catalunya mantenia encara la seva essència pròpia, no contaminada per normes externes i que li haurien d’haver estat alienes.