Notes biogràfiques de Marià Grandia i Soler i la seva Monografia lingüística de Vallcebre

Notes biogràfiques de Marià Grandia i Soler i la seva Monografia lingüística de Vallcebre
Ramon Felipó i Maria Pilar Perea

La monografia lingüística de Vallcebre (1907) és l'estudi dialectal amb el qual mos´sèn Marià Grandia (Vallcebre, 1865-Madrid, 1929) es doctorà. La importància d'aquest treball desconegut fins ara, sobre el parlar del seu poble, radica en la seva originalitat i en el fet de ser una aportació a l'estudi de la variació lingüística de caràcter geogràfic.
Les propostes gramaticals de Grandia s'allunyaren de les de Pompeu Fabra en el moment de codificació de la llengua catalana a començament del segle XX. la seva obra abraça, entre altres treballs, més de setze gramàtiques (catalanes, llatines, gregues) i un diccionari hebreu-català.
Els editors de l'obra, el bibliòfil Ramon Felipó, que va descobrir la monografia, explica la desconeguda vida del gramàtic, i la professora de la Universitat de Barcelona, Maria Pilar Perea, en fa l'estudi lingüístic.

Presentació La sang ferida de Ramon Surroca a Girona

Llibreria Geli
Dia: Divendres 26 setembre 2014
Hora: 19,30 h.
Lloc: Casa de cultura, sala B
Plaça Hospital, 6
Girona
A càrrec de Carles Ribas, escriptor i crític

El dret a la peresa de Paul Lafargue

EL DRET A LA PERESA de Paul Lafargue
El dret al treball no és res més que el dret a la misèria.
Paul Lafargue, socialista, gendre de Marx, suïcida insigne, anorreador d'anarquistes -i, ell, més llibertari que la majoria- a l'Espanya del segle XIX, va escriure El dret a la peresa des d'una presó, el 1883. Ara, més d'un segle després, el seu text contra el "dogma desastrós" del treball, se'ns presenta com un apunt subversiu contra l'obsessió productivista d'occident. Sense pretensions historicistres, l'autor, autilitzant magistralment la paradoxa, la ironia i el sarcasme, fustiga els "burgesos" -presoners del propi sistema social que han creat- i el gregarisme de les classes "treballadores", enamorades del seu esclavatge, el treball.

La posta de sol d'Espanya de Xavier Deulonder

LA POSTA DE SOL D'ESPANYA de Xavier Deulonder
La posta de  sol d'Espanya és un recorregut per tots els pobles -i les seves declaracions d'independència- que fins ara, d'hemisferi a hemisferi, han abandonat limperi del país on mai es ponia el sol.
Un recull dels que han deixat la metròpoli d'Espanya des del continent americà -d'Argentina a Mèxic passatn per Cuba-, d'Àsia -les filipines- i de l'Àfrica -del Marroc a Guinea o el Sàhara Occidental.
Un Imperi on no es ponia el sol esdevé ja sols una Espanya peninsular i d'illes uniforme o purament constitucional on es vol assimilar o incorporar la nació catalana o Països Catalans.
Totes les raons per les quals més de tres-cents milions de persones no han volgut ser mai més espanyols.

L'Alguer d'Antoni Nughes

L'ALGUER d'Antoni Nughes
Havem cregut de fer cosa agraïda als catalans que visiten "Barceloneta", aquest meravellós "rocó català de Sardenya", redactant aquesta petita guia en la variant algueresa del català, amb les formes lexicals i morfològiques pròpies de l'alguerés.
Per nosaltres significa restar fidels a la nostra identitat, sense renunciar a la unitat de la llengua; per vosaltres pot representar una manera directa per conèixer els tresors i les peculiaritats del nostre patrimoni lingüístic i per entrar en contacte amb la nostre cultura i, en definitiva, amb la gent de la nostra Alguer.

Presentació del llibre Història de l'Alguer de Marcel A. Farinelli

Presentació Casa del llibre
Rambla de Catalunya, 37
Barcelona
Divendres 26 de setembre 2014
19 h.

Presentació del llibre La sang ferida de Ramon Surroca

A càrrec del poeta Daniel Nomen                                                       

Presentació a Casa del llibre
Rambla Catalunya, 37
Barcelona
Dimarts 23 de setembre 2014
19 h.

Presentació del llibre Indis i negres catalans de Jordi Peñarroja

Casa Amèrica Catalunya
Dimarts 16 de setembre 2014 a les 19,30 h.
c. Còrsega, 299 entresol, Barcelona
A càrrec de Jaume Forés, Roger Castillejo i Jordi Peñarroja