viernes, 22 de julio de 2011

Presentació de L'aparador desert el 5 de juliol de 2011


Llibreria Bertrand
19:30 h
Presentació del llibre L’aparador desert amb la presència de l'autor, Ramon Surroca, Manel Guitart escriptor i periodista. Presenta l'acte Josep Maria Orteu, editor.

Cartes per la independència

És un joc de cartes en què, dels quatre colls, els ors i les espases representen figures, valors o fets històrics del catalans, i els colls de bastos i copes representen valors, figures o fets històrics castellans o espanyols.
Així, als colls catalans hi trobem el Consolat de Mar, Jaume I, Francesc Macià, Cristòfor Colom, Lluís Companys, la sardana, els castellers o un soldat almogàver.
I als colls castellans, hi tenim Joan Carles I, Torquemada, el flamenc, la tauromàquia, Primo de Rivera, el general Franco o Felip V.
Conceptes catalans com la llibertat, les constitucions de Catalunya, la democràcia, els Regnes de Sardenya, Nàpols i Sicília, els Països Catalans i l’alçament nacional, es contraposen al racisme biològic, la Santa Inquisició, la unitat nacional i l’Espanya constitucional, l’espoli fiscal, la falange espanyola, la democràcia orgànica, la Guerra dels Segadors o els imperis d’Amèrica i l’Àfrica.
També hi trobem alguns naips sorprenents, com ara els dels catalans Miquel Servent (Cervantes), Lleonard de Vinci i Amadís de Gualba, l’insigne cavaller medieval.

L'aparador desert de Ramon Surroca


Helena és una jove estudiant gironina que arriba a Barcelona per fer un treball sobre art contemporani centrat en la figura de Gonzalo Fresán. De la seva mà, entrarà en contacte amb un món ple d’interessos i de falsedats, a to amb la deriva turística i comercial de la ciutat. La inesperada amistat amb Gerard, professor de literatura a la universitat, li obrirà, però, un nou horitzó, el dels escenaris que varen acompanyar l’obra literària de tota una colla d’escriptors catalans, com ara Josep Pla, Mercè Rodoreda i Salvador Espriu.
Helena descobrirà en l’univers de la literatura tot el que troba a faltar en el contradictori món que envolta l’artista objecte del seu estudi, i el contagi d’una passió per la paraula vinculada al paisatge que provocarà un inesperat gir en la seva sensibilitat i en la seva vida.
L’aparador desert ens parla de la dissolució de la memòria, de les impostures polítiques i artístiques, però també de l’esperança d’una difícil salvació personal i col·lectiva en el territori alhora intangible, poderós i fràgil de la literatura.

Ramon Surroca i Nouvilas neix a Barcelona l’any 1966. És professor de filosofia i membre de la societat catalana de filosofia. Ha estat col·laborador de la desapareguda revista de cultura Lateral. És autor de les novel·les Lenta llum de L’Havana (2006) i Memòria de sal (2007), ambdues publicades a Llibres de l’Índex.




La bomba atòmica de Franco de Santiago Vilanova


Quan es parla d’energia nuclear, se solen oblidar els seus inicis genocides i les seves aplicacions militars. Mitjançant els reactors civils, algunes dictadures han intentat obtener plutoni militar. El seu objectiu era formar part del selecte club atòmic mundial i consolidar-se en el poder.
Militars i científics franquistes, amb el suport de sectors industrials i financers, ho varen quasi aconseguir. Espanya estaba tecnològicament preparada i disposava de laboratoris i combustible per dur a terme la bomba atòmica. Vandellòs I, el reactor de grafit-gas, era la punta de llança d’aquesta estratègia. Però al Pentàgon no li va interesar que, juntament amb la force de frappe creada a França pel general Charles de Gaulle, sorgís una potencia nuclear a la porta del Mediterrani.
Després que la CIA, el gener del 2008, desclassifiqués alguns documents secrets que demostraven que Franco i els seus homes de confiança de la Junta de Energía Nuclear volien tenir la bomba atòmica, aquest és el primer assaig que es publica sobre una qüestió que ha continuat sent tabú durant la transició democràtica. A La bomba atòmica de Franco, Santiago Vilanova ha aplegat totes les investigacions que durant anys ha dut a terme sobre el perill nuclear i el somni atòmic del dictador.


Santiago Vilanova (Olot, 1947), llicenciat en ciències de la informació i consultor ambiental és un dels pioners de l’ecologia política a l’Estat español. Durant els anys 70, va destacar per les seves investigacions sobre la conversió del gas ciutat en natural a Barcelona, fet que provocà les tragèdies de Capitán Arenas i Ladrilleros.
Va ser director del Diario de Barcelona (1983-84), Premi Ciutat de Barcelona de Periodisme 1983 i fundador del Col·lectiu de Periodistes Ecologistes de Catalunya i de la revista Userda.
Entre les seves obres sobre energía nuclear, hi destaquen Catalunya sota el perill de l’urani (Edicions 62, 1981); El síndrome nuclear. El accidente de Harrisburg i el riesgo nuclear en España (Bruguera, 1980); Chernóbil: el fin del mito nuclear (Anthropos, 1988). Sobre pensament ecologista, ha publicat El combat ecologista a Catalunya (II Premi Xarxa, Edicions 62, 1979); L’econacionalisme (Blume, 1981); L’onada ecològica (XVI Premi Xarxa, Edicions 62, 1991) i Empresaris verds per a un planeta blau (Blume, 1994).
És autor de les novel·les Acció paral·lela (La Magrana, 1984) i El secret d’Hiva Oa (Laertes, 1997), obra sobre Paul Gaughin, President de l’associació Una Sola Terra i confundador d’Els Verds-Alternativa Verda, a nivel internacional és membre d’Ecoropa (European Ecological Action), Eurosolar i de l’associació Journalistes.écrivains pour la Nature et l’Ecologie.

Algú ho havia de dir de Sergi Sol

Algú ho havia de dir. L'esquerra nacional postelectoral és un relat punyent sobre el darrer
cicle polític, que emfasitza allò que molt sovint es silencia.
Lluny de caure en el dramatisme, de deixar-se arrossegar
per conjuntures i estats d’opinió o ànim, aquest llibre
traça una narració directa i enginyosa que retrata les
misèries del nacionalisme d’ordre i els vicis i febleses de
l’independentisme, i posa l’accent en els errors propis, i
sobretot en l’hostilitat i la virulència amb què s’ha colpejat
l’esquerra independentista en els darrers anys. Un llibre
imprescindible per analitzar els magres resultats d’uns i
el retorn al poder dels altres.

Sergi Sol i Bros (Barcelona, 1970) és llicenciat en dret per la Universitat de
Barcelona i doctorand en dret urbanístic per la Universitat Politècnica de
Catalunya. Actualment treballa com a Cap de Comunicació d’Esquerra i col·labora
en diversos diaris i revistes, a més de signar articles d’opinió periòdicament a El
Punt. És coautor de Terra i llibertat. 100 entitats dels Països Catalans (Edicions
62, 2000), autor de Joan Coromines. Una vida de llegenda (Edicions 62, 2005)
i Carpe Diem. En el punt de mira (Llibres de l’Índex, 2010).

Gaudí, ciutadà i polític/Gaudí, citizen and politician de Xavier Iparraguirre

El pensament i vida cívica d’Antoni Gaudí, a travès de les seves paraules. Versió catalana i anglesa.

La Sagrada Família aspira a ser el temple de la Catalunya actual. Antoni Gaudí
Vaig estar detingut quatre hores. (...) Em van detenir arbitràriament i amb violència. Van insultar-me. (...) Per què tanta agressivitat va contra Catalunya i contra una de les coses que més la caracteritza i més estima Catalunya, que és la seva llengua, que és la meva, i per això jo en aquells moments de persecució no vaig voler abandonar. Antoni Gaudí
Gaudí parlava correctament el castellà, el francès i es feia entendre en italià. Li plaïa de rebre visitants i parlar-los sempre en la seva llengua (...) però amb els intel·lectuals i personalitats que no respectaven la nostra llengua vernacla només parlava el català i necessitava intèrpret. Joan Bergós

The Sagrada Familia strives to be the Temple of contemporary Catalonia. Antoni Gaudí
I was in custody for four hours-two locked in the jail cell with bars (...). They arrested me arbitrarily and violently. They insulted me (…). There is so much agressiveness that goes against Catalonia and her language which is mine, and for that reason in those moments of persecution I didn’t want to abandon it. Antoni Gaudí
Gaudí spoke Castilian (Spanish) and French fluently. He could also speak Italian, though less fluently. The architect enjoyed talking to visitors in their own language. (...) Nevertheless, he spoke only in Catalan with those intellectuals that despised our language. Therefore, he needed a translator. Joan Bergós

Xavier Iparraguirre (1969). Arquitecte. Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Universitat Politècnica de Catalunya.

Xavier Iparraguirre (1969). Architect. Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Universitat Politècnica de Catalunya.








Petit manual de la descoberta catalana d'Amèrica de Jordi Bilbeny




Petit Manual de la Descoberta Catalana d’Amèrica recull seixanta textos de l’Antic Règim, en què queda ben clara la presència de Catalunya en la descoberta del Nou Món. Jordi Bilbeny comenta i interpreta aquests textos, aplegats cronològicament. "Si ens haguéssim pres la molèstia de llegir les darreres novetats sobre la manipulació del nostre passat a mans dels censors reials en tot el que afecta la descoberta d’Amèrica, ens hauríem adonat que la història no és estàtica, sinó mòbil, mal·leable, camaleònica, interessada. Que es construeix dia a dia, generació rere generació. I que darrere d’aquesta fabricació hi ha unes clares i inexorables intencionalitats polítiques: de classe i nacionals. I ens hauríem adonat que, com que no es podia imprimir cap llibre sense que passés per les mans de la maquinària censora, els textos que ens parlen d’una descoberta catalana d’Amèrica, no els ha pogut afegir ningú, contravenint tota la legalitat impressora llavors vigent i saltant-se tots els controls reials, sinó que vénen a ser les traces que els supervisors no van ser prou diligents a esborrar, en el moment que retocaren els llibres."

Jordi Bilbeny (Arenys de Mar, 1961) és llicenciat en Filologia Catalana per la UAB i és cap de recerca de l’Institut Nova Història. Persona polifacètica, deixeble de Fèlix Cucurull, ha publicat  quatre llibres de poesia. Ha fet de mestre de llengua en tots els àmbits imaginables: col·legis professionals, la Presó de Dones de Barcelona o el Consell Islàmic de Catalunya.
És autor de la Brevíssima relació de la destrucció de la Història (1998), La falsificació de la descoberta d’Amèrica (1998) —sobre el qual es basa el documental L’apropiació del descobriment d’Amèrica: una conspiració d’Estat?, de David Grau—, La descoberta catalana d’Amèrica. Una reflexió sobre la manipulació de la Història (1999), Totes les preguntes sobre Cristòfor Colom (Llibres de l’Índex, 2003), Cristòfor Colom, Príncep de Catalunya (2006) i El dit d’En Colom (Llibres de l’Índex, 2010).
Sobre la censura de la història catalana, Jordi Bilbeny ha declarat: “No puc dir tot el que sé perquè no es pensin que estic penjat”. (Avui, juliol, 2003)

Il·lustració de la coberta

En Colom en un palau de Barcelona al 1493, durant el famós desafiament de l’ou (Theodor de Bry, Americae).
http://www.inh.cat/