Sermó d'en Jaume Cessulis en llatí preycat, sobre lo joch del scachs, trelladat en lo segle XV a la lenga catalana
ISBN: 9788412176865
122 pàgines
PVP: 12,00 euros
Libre de bones costumes dels hòmens e dels oficis nobles del
dominic barceloní Jaume Cassoles del segle xiv-xv, traduïda del llatí Scacorum
iudus seu de moribus et officis nobilum, descriu en la primera part de l’obra
el joc d’escacs i en la segona és un deliciós tractat de moral social en base
el simbolisme de les peces d’escacs.
El joc d’escacs nascut a l’Índia va passar a la Xina o el
Japó, i a través dels àrabs va arribar a Sicília i regnes catalans. La cort de
Carlemany i els comtes catalans hi jugaven, i és aquí on pren el valor simbòlic
o de moral social d’aquesta obra.
Traduït a diverses llengües al segle xv, francès o italià,
té diversos manuscrits i versions catalanes antigues publicades modernament per
Josep Brunet (1900) i aquesta edició facsímil d’Antoni Bulbena (1902).
En el moment de la redacció de Scacorum iudus seu de moribus
et officis nobilium (també titulat Solacium ludi scachorum o Moralisatio super
ludum scacorum) i la versió en llengua vulgar de Jaume Cassoles, als regnes
catalans al segle xiv, el sogorbí Francesc Vicent va publicar Llibre de jocs
partit d’escacs en nombre de cent (València, 1495). En la mateixa època
Francesc de Castellví, Narcís Vinyoles o Bernat Fenollar expliquen el joc i el
simbolisme social dels escacs.
Les partides també eren jugades amb apostes de diners, i
això va motivar la prohibició dels escacs per part de l’església catòlica en el
concili de París (1188), proscripció que confirmaran els reis Lluís IX de
França, Casimir II de Polònia, Joan I de Catalunya (1390) o el tsar de Rússia,
Ivan IV (1551).
El manuscrit Libre de bones costumes dels hòmens e dels
oficis nobles es conserva a la Catedral de Girona i fou transcrita a finals del
segle xix per l’arxiver Manel Bofarull.
