Guia de Berga y su comarca y del Real Santuario de Queralt de Joan Postius i Sala C.M.F.

GUIA DE BERGA Y SU COMARCA Y DEL REAL SANTUARIO DE QUERALT Joan Postius i Sala C.M.F. Pròleg Ramon Felipó ISBN: 9788479482039 128 pàgines PVP: 13,00 euros Aquesta Guía de Berga y su comarca y del Real Santuario de Queralt editada a Madrid va ser l’eina per fer conèixer Berga, Queralt i la comarca durant dècades. El pare Joan Postius i Sala C.M.F. (Berga 1876 – Solsona 1952) era un berguedà de soca-rel. L’any 1900 va ser ordenat sacerdot. Després faria estudis a Roma. El 1905 es va traslladar a Madrid, on va fundar la revista Ilustración del Clero i va ser director de El Iris de Paz, fou director espiritual del seminari Alcalá-Madrid. L’any 1936 es empresonat a Madrid (pel sol fet de ser sacerdot claretià) posteriorment es va refugiar a la seu del Deganat del Cuerpo Diplomático de Madrid, l’any 1938 es va poder escapar i va anar a Roma. Afectat per una greu malaltia l’any 1948 per recuperar-se, es va establir, al seminari claretià de Solsona on va morir. Al sermó de la Gala de del santuari de Queralt de l’any 1915 el pare Postius va llançar la idea de fer la Coronació Canònica de la Mare de Déu. Només en un any tot Berga es va mobilitzar per fer, sense cap mena de dubte, la festa més popular, important i sentida de la ciutat mai feta a Berga.

Teresa de Jesús. Clarissa, catalana, abadessa i doctora de Pep Mayolas

TERESA DE JESÚS Clarissa, catalana, abadessa i doctora Pep Mayolas ISBN: 9788412619263 416 pàgines PVP: 22,00 euros Teresa de Jesús va ser una catalana universal que l’Església i la monarquia de Felip II van extirpar de la història de Catalunya per convertir-la en una santa de Castella plenament ajustada a les directrius del Concili de Trento (1545-1563). La primera part del llibre explica com es va construir la famosa Teresa d’Àvila. La segona part descriu l’ambient social i cultural català on es forjaria una Doctora en Teologia com la que s’endevina sota la monja retallada per la censura i ens la presenta com a abadessa i doctora. La tercera part convida a una passejada pel Laberint de la Suplantació i exposa per què s’identifica Teresa amb l’abadessa de Pedralbes. L’Epíleg desgrana la sèrie d’indicis i proves que permeten d’afirmar que Teresa de Jesús fou el nom de religió d’una dama catalana d’altíssim llinatge. En paraules d’en Jordi Bilbeny, «Teresa de Jesús. Clarissa, Catalana, Abadessa i Doctora és una de les sotragades intel·lectuals més contundents i commovedores dels darrers temps», una autèntica revelació.