Quan hi havia alegria en la boca dels homes. Textos sagrats i de la vida d'Egipte

<

ISBN 9788412619201 Pàgs 168. PVP 16,50 euros. Tria de textos de Llogari Pujol Boix. Traducció de Josep Tarragona i Castells. Egipte va produir durant mil•lennis una literatura que parla de justícia, de poder, de por als déus i de la condició humana davant la mort. Quan hi havia alegria en la boca dels homes aplega dotze textos d’esteles i papirs que recorren aquest univers: la propaganda dels faraons, les disputes entre Seth i Horus, les atribucions d’Isis, els rituals màgics, les respostes col•lectives a la crisi. Textos escrits fa tres o quatre mil anys que, llegits avui, resulten sorprenentment familiars: Els planys d’Ipu-ur. El pagès eloqüent. El poema èpic de la batalla de Qadesh. El viatge d’Unamon. El llibre màgic de Naneferkaptah. Els prodigis de màgia del jove Si-Osiris. Els relats del papir Westcar. Horus als aiguamolls de Khemmis. Isis i els set escorpins. La lluita entre Horus i Seth. Veritat i Mentida. El relat dels dos germans. «Que bonic que era, en canvi, quan la gent s’embriagava: bevia myt i el seu cor era feliç!»

La Ciutadella Inquisitorial de Barcelona de Joaquín del Castillo y Mayone

ISBN: 979-13-991931-4-5 Pàgines: 364 PVP: 27 € La Ciutadella de Barcelona no era tan sols una fortalesa: durant la Dècada Ominosa (1823-1833) fou la materialització arquitectònica del despotisme absolutista. Joaquín del Castillo y Mayone, ¬subbrigada de la Milícia Nacional i testimoni de primera mà dels fets que narra, no escrigué una crònica sinó un acte d’acusació. La seva obra, publicada en tres edicions entre 1835 i 1840, constitueix un dels documents més reveladors de la crisi de l’Antic Règim a Catalunya i d’una Barcelona que vivia, simultàniament, el bressol de la revolució industrial i el calvari de la repressió política. Sota el comandament del comte d’Espanya, capità general de Catalunya entre 1827 i 1832, la Ciutadella es convertí en un dipòsit de víctimes processades sense garanties, condemnades per delacions venals, deportades a presidis africans o liquidades a l’esplanada amb l’estrèpit del canó com a únic toc de difunts. Castillo documenta, amb una prosa que oscil•la entre el romanticisme inflamat i la precisió testimonial, els mecanismes d’una violència institucionalitzada que no es distingia, en el seu mètode, del tribunal que el liberalisme pretenia haver abolit definitivament. Xavier Deulonder i Camins, en aquesta edició crítica que tradueix el text al català, ofereix una contextualització exhaustiva que converteix La Ciutadella inquisitorial de Barcelona en quelcom més que un pamflet liberal vuitcentista: en una font primària indispensable per comprendre el període convuls en el qual Espanya forjà —a sang i ferro— els seus orígens com a estat modern.