Llibres de l'Índex pren el seu nom de l'"Index Librorum Prohibitorum", el llistat de llibres que, des del papat de Pius V, l'any 1559, fins a Pius XII, l'any 1948, l'Església catòlica prohibia allà on tenia poder politicosocial. En aquesta llista, hi van ser tots els llibres bàsics de la ciència des de Galileu a Newton o de filòsofs i escriptors contemporanis com ara Sartre i Moravia. El dimoni del logotip és obra de la dissenyadora barcelonina Pati Nuñez
miércoles, 21 de noviembre de 2012
Fins que en Colom begui a galet
FINS QUE EN COLOM BEGUI A GALET
de Pep Mayolas
Fer beure a galet, en sentit metafòric, vol dir enganyar algú abusant de la seva credulitat. El món sencer s’ha empassat fins a l’última glopada una Historia de España on hidalgos i pastors castellans exploraven continents i conquerien imperis, i on els inquisidors cremaven llibres i heretges al matí, però a la tarda fundaven universitats o escrivien obres d’art. Mentrestant, i sota el mateix monarca, l’onada d’humanistes i literats catalans que brillaven prometedors durant tot el segle xv s’estronca de cop i volta, i els navegants, cònsols, juristes, militars i mercaders de la Nació que havia ostentat l’hegemonia mediterrània al llarg de dos segles s’enfonsen en una ineluctable decadència.
Fins que en Colom begui a galet és un recull d’articles, disposats en ordre cronològic, d’un temps en què l’estrella de la Nació Catalana va brillar més alta que mai amb la Descoberta d’Amèrica i el regnat de l’emperador Carles V. Per aquestes pàgines desfilen alts personatges dels segles xv i xvi, sempre en relació amb la figura de Cristòfor Colom com a protagonista, com a actor secundari o com a teló de fons de la història. D’una història de quan als catalans encara no ens feien beure a galet.
Etiquetas:
Fins que en Colom begui a galet,
Pep Mayolas
viernes, 16 de noviembre de 2012
Cartes per la independència
CARTES PER LA INDEPENDÈNCIA
Les quatre sèries o colls de les Cartes per la Independència permeten jugar a tota mena de jocs amb naips. Però la particularitat de les Cartes per la Independència és que els ors i les espases juguen contra els bastos i les copes. Aquestes cartes mostren en els colls d’Ors i Espases els interessos, valors i esdeveniments històrics del nostre país, i en els colls de Bastos i Copes els interessos, valors i esdeveniments dels estats que s’oposen que nosaltres tinguem un Estat propi.
La revolta de cada dia
LA REVOLTA DE CADA DIA
Mossèn Josep Dalmau
Mossèn Josep Dalmau
Mossèn Dalmau, a La revolta de cada dia, ens recorda una cosa molt senzilla d’ètica universal: si la gent de bé no fa res davant la humanitat dolguda, el mal avança sol. I quan el 2012 un llegeix aquestes reflexions actuals i passades pensa que som ben bé al mateix lloc i hom veu que només hi ha una diferencia davant el món, resumida en ara o mai. I aquest capellà de Gallifa sempre ha triat l’ara.
Mossèn Dalmau fa un recorregut social i eclesiàstic pels primers anys dels setanta, on el lector descobrirà que els temps no són pas tant diferents.
Etiquetas:
La revolta de cada dia,
Mossèn Josep Dalmau
L'apèndix de justificació de Catalunya
L'APÈNDIX DE JUSTIFICACIÓ DE CATALUNYA
Mn. Josep Armengou, atribuït a Joan Fuster
El professor Joaquim Auladell ens fa un estudi detallat de les vicissituds del text fins arribar a aquesta publicació.
Mn. Josep Armengou, atribuït a Joan Fuster
L’Apèndix de Justificació de Catalunya atribuït a Joan Fuster, publicat ara per primera vegada no clandestinament, és la forma com del des sud del país, els valencians, donen nom i ens reincorporem tots a la Nació sencera, en paraules de Ramon Muntaner (segle xiv), amb el nom de Països Catalans.
Des de la desarticulació i enfosquiment per Felip I de la Nació catalana i la invenció d’Espanya només identificada amb Castella, la formulació de Joan Fuster posarà les bases del què al segle xxi serà tornar a ser Estat europeu.
El discurs de Justificació de Catalunya de mossèn Josep Armengou resulta complementat i actualitzat per aquest Apèndix de Joan Fuster, una aportació important arribada del sud del país.El professor Joaquim Auladell ens fa un estudi detallat de les vicissituds del text fins arribar a aquesta publicació.
Els setze de la 26
ELS SETZE DE LA 26
Joaquim Auladell
Els setze de la 26. Oratori NY representa una sessió memorial per a un grup de bombers de Nova York morts l’11-S. És una peça sobre un tema d’actualitat d’abast mundial feta a Barcelona, nascuda l’11-S i presentada al públic el mateix 2001, i és una reflexió feta al llarg de deu anys amb moltes persones. Ha guanyat el IV Premi de Teatre Bambolina, de Torredembarra.
Joaquim Auladell
Els setze de la 26. Oratori NY representa una sessió memorial per a un grup de bombers de Nova York morts l’11-S. És una peça sobre un tema d’actualitat d’abast mundial feta a Barcelona, nascuda l’11-S i presentada al públic el mateix 2001, i és una reflexió feta al llarg de deu anys amb moltes persones. Ha guanyat el IV Premi de Teatre Bambolina, de Torredembarra.
Etiquetas:
Els setze de la 26,
Joaquim Auladell
Suscribirse a:
Entradas (Atom)