Marcel·lí Perelló. Una vida perseverant per la independència de Tomàs Callau i Jordi Miró

Marcel·lí Perelló. Una vida perseverant per la independència és la biografia d’En Marcel·lí Perelló, un independentista que va estar sempre en primera línia de la política catalana des dels anys vint fins als anys 1950. Fou membre d’Estat Català, va participar com a fundador de Bandera Negra i co-organitzador del Complot del Garraf, causa per la qual va ser condemnat a cadena perpètua. Va exercir de director del Diari de Barcelona i de secretari general d’Es­tat Català. A França organitza l’exili independentista, des d’Estat Català, i fou un dels membres fundadors del Front Nacional de Catalunya (FNC) a París. La vida perseverant al servei del país tingué la seva continuïtat en l’exili mexicà com a impulsor de publi­cacions en català i promotor de la Unió de Casals Independentistes de l’Amèrica Llatina. El seu amor a la llibertat i Catalunya van ser constants fins la seva mort.

Shakespeare és Cervantes de Miquel Izquierdo i Peràn

Shakespeare és Cervantes i no fou cap dels dos. Els dos noms ama­guen Joan Miquel Sirvent, escriptor en llengua catalana natural de Xixona. Amb aquest llibre Miquel Izquierdo dóna a conèixer una de les recerques més sorprenents en l’àmbit de la censura castellana.

Amb el deliri inquisitorial reial i eclesiàstic, Sirvent es veu forçat a una triple ocultació: amagar el nom, haver d’escriure en clau i traduir o fer traduir la pròpia obra, originalment en llengua catalana, al castellà. Posteriorment, l’absolutisme dels Habsbourg obliga Sirvent a marxar a Anglaterra, on continuarà treballant en la creació literària sota el nom de William Shakespeare i en anglès. L’equip de treball que dirigeix Sirvent a Anglaterra serà alhora el grup fundador de la maçoneria anglesa.

L’aplicació dels codis de xifratge creats pels mateixos maçons ha permès de resoldre la incògnita de la identitat de Shakespeare, i retornar-la a l’escriptor català. També ens permet de posar a la llum qui representaven en realitat Macbeth, Don Quixote o Cide Hamete Benengeli; i descobrir quina relació hi ha entre Rinconete, Sancho Panza o Persiles.

El bard dels enginys reneix en el quatre-cents aniversari de la mort, restituït com el príncep de les lletres catalanes i un dels seus fills més preclars, amb el goig de compartir-ho amb els pobles lliures del món.

València capital de les Espanyes i seu dels Reis Catòlics de Pep Mayolas

 A l’últim quart de segle xv, València és la capital demogrà­fica, comercial, financera i lúdica de la península, la noblesa s’hi trasllada i una avantguarda d’artistes d’Europa també, el patriciat es torna rendista i pretén viure dels préstecs a la Corona, la festa i el luxe hi sovintegen fins al punt que els estrangers s’hi enlluernen i els seus productes assoleixen prestigi internacional. Els seus estaments ajornen la pugna social i reten culte a les exhalacions literàries en certàmens i tertúlies. Els símptomes són, plenament, els d’una capital amb residència de reis, però els sobirans només hi vindran quatre vegades en trenta-set anys, perquè els Reis Catòlics s’estimaven més de viure en una perpètua cort itinerant per Castella, l’únic regne peninsular que no tenia una capital política definida. València capital de les Espanyes i seu dels Reis Catòlics fa un giravolt a la història tradicional espanyola.

En Pep Mayolas va néixer a Arenys de Mar el 1962. És escriptor i investi­gador de l’Institut Nova Història. Ha escrit en premsa local del Maresme i també a la revista Terra Rubra sobre temes colombins i ha participat com a conferenciant al Simposi de la Descoberta Catalana d’Amèrica d’Arenys de Munt des del 2007 i a la Universitat d’Estiu Nova Història de Crespià (2013) i de Montblanc (2015). L’any 2011 va publicar la seva primera obra a Lli­bres de l’Índex, La princesa a l’exili. Felipa de Coïmbra (1435-1497), una aproximació biogràfica a l’esposa d’En Cristòfor Colom. Altres publicacions de l’autor en aquesta editorial són Fins que en Colom begui a galet (2012), un recull d’articles de temàtica colombina; Erasme i la construcció catalana d’Espanya (2014), on explora la relació de l’humanista Erasme de Rotterdam amb la família Colom, i la novel·la Madrix (2015). A València, capital de les Espanyes i seu dels Reis Catòlics (2016) ens presenta els indicis de la cort esborrada de la monarquia hispànica a la capital valenciana.

Contes egipcis per a l'eternitat. El nàufrag i Sinuhe l'egipci de Llogari Pujol Boix (ed.)

Contes egipcis per a l’eternitat ofereix al lector unes primícies detallades, en literatura comparada, de com els grans autors de tots els temps van inspirar-se en uns textos nascuts a les terres egípcies, ara fa uns 4.000 anys, com a fonts dels personatges «clàssics» i bíblics immortals.

Sinuhe, al final de la seva vida, després d’haver fugit d’Egipte, poble rere poble, fins el país de Retenu (Canaan-Síria), torna a retrobar-se amb el faraó.

Moisès tenia vuitanta anys i Aaron vuitanta-tres quan anaren a parlar amb el faraó.

Jesús trepitja, en el seu incansable viatge per tota la geografia Palestina, fins i tot els països estrangers, com les ciutats fenícies de Sidó i Tir, o bé Cesarea de Filip, abans de tornar a Jerusalem.

Ulisses, Jonàs, Pau, seguint també el mateix patró literari, amb naufragi inclòs, no acaben d’arribar mai a destinació.

Vides paral·leles calcades d’unes fonts egípcies de primer or­dre, best-long sellers sense parió: El Nàufrag i Sinuhe l’egipci.

Llogari Pujol Boix. Exegeta. Especialista en textos bíblics i egipcis. Psicoa­nalista freudià-lacanià.

Ha fet la seva tesis doctoral a l’Estat francès sobre Les sources egyptiennes du Nouveau Testament (Les fonts egípcies del Nou Testament), a la Facultat de Teologia Catòlica de la Universitat d’Estrasburg.

Ha cursat estudis de Llengua i Cultura Egípcia a Estrasburg i París (Sor­bona).

Ha participat en Congressos Internacionals d’Estudis en escriptura demòti­ca egípcia: París (2005), Oxford (2011) i Würsburg (2014).

Ha estat ponent en el curs d’estiu de la Universitat Complutense de Ma­drid, celebrat a l’Escorial el 2007, sobre el tema: Va existir Jesús realment?

Ha publicat Jesús, 3000 anys abans de Crist (Llibres de l’Índex, 2013) i Érase una vez... Jesús, el egipcio (La Tempestad, 2015).

Els mossos que van salvar Montserrat de Maria Cinta Castelló

Els Mossos d’Esquadra que van salvar Montserrat (un d’ells, el meu pare) és la memòria familiar de la guerra i postguerra d’un mosso de la República, a través de la mirada de la seva filla. La història viscuda per Ramon Castelló i Hierro, que en esclatar la Guerra civil (1936-1939) va formar part del destacament de catorze mossos d’esquadra enviats des de Barcelona al monestir de Montserrat.

La missió prèvia d’aquests homes era la de custodiar i protegir, des del monestir fins a Barcelona, la vida dels monjos que van haver de rescatar i que estaven amagats en diversos llocs d’aquelles muntanyes. A Montserrat també va arribar la gran caravana de camions, custodiats per guàrdies d’assalt motoritzats, amb el tresor de la República espanyola.

Montserrat, durant el període de la guerra, era un lloc relativa­ment tranquil, almenys en aparença, on van aplegar personatges com els presidents Companys, Azaña o Negrín.

Maria Cinta Castelló i Clech (Tarragona, 1931) s’educà a Bar­celona ciutat on ha viscut i ha estat vinculada molts anys. Pro­fessionalment ha estat una “activista” de la salut real en­front de la indústria farmacèutica i la desídia de molts metges. Ha publicat El dolor de espalda en el muro de la verguenza (Barcelona, 2005). Els mossos que van salvar Montserrat (un d’ells el seu pare) és una obra de la memòria familiar del seu pare, el mosso d’esquadra Ramon Castelló i Hierro.