Europàntida i altres poemes de Laura Coll Lluch

Europàntida i altres poemes de Laura Coll Lluch

Queralt, el Santuari de la Mare de Déu de Ramon Felipó

Berga, la Valldan, Cal Rosal i Avià... sempre han mirat cap a Queralt quan les guerres han assolat aquesta terra, o quan la pesta delmava la població. Queral, símbol religiós catòlic, és un dels santuaris marians més visitats de Catalunya i disposa d'una variada bibliografia. És un centre d'excursions, un paratge pintoresc, un lloc per practicar molts esports d'aventura com escalada, bicicleta de muntanya, senderisme i o ala delta. Queralt té una de les millots vistes de Catalunya, com l'escriptor empordanès Josep Pla dixit. Des de la balconada s'hi veuen els Pirineus, el curs del Llobregat, tot Catalunya central, fins a Montserrat, el Montseny..., però Queralt és, per sobre de tot, un santuari de la Mare de Déu.

Agnus Homini. Ètica, política i VIH de Sergi Dòria

Agnus homini

és un relat sobre la política del vih/sida a escala de poder político-econòmic i científico-mèdic (1980-2012). Una relació d’acusacions ètiques greus, una crònica dels grups d’OOOOMM molt i molt dura.

Del Ter al Turia de Lluís M. Mandado i Pep Mayolas

Del Ter al Túria: ports de partida a Amèrica

aplega dos treballs sobre els dos graus o ports de sortida al Nou Món. El grau de Pals, a l’Empordà, d’on partí l’expedició de la Descoberta el 1492, i el grau de València, amb la Llotja, seu de la Casa de Contractació que entre 1503 i 1573 convertí la capital del

Túria, el gran centre econòmic i mercantil de la Monarquia Hispànica, en port de pas obligatori per al comerç amb Amèrica.

La cuina de la meva mare de Caterina Rosselló

L'escriptora Caterina Rosselló Catchot ens presenta la cuina popular menorquina de la seva mare.

Habemus Papam Emeritum de Santiago Cortells

Habemus Papam emeritum. El Pontificat i l’herència de Benet XVI

és l’anàlisi com ha arribat Joseph Ratzinger (1927), el cap visible de l’Església catòlica, a deixar la seu de sant Pere el 28 de febrer de 2013. La seva actuació no té pràcticament cap precedent ni similitud històrica. Benet XVI és un Pontífex Suprem romà i alemany que no ha parlat mai ex càtedra, tot i poder-ho haver fet, davant dels reptes eclesiàstics moderns. Ha preferit renunciar. Un pontificat (2005-2013) i una herència que expliquen el perquè del nou Papa Francesc I.

On queda ara teològicament la infal·libilitat papal i tot el cos doctrinari que es sustenta en la tradició i les escriptures? I els anatemes que es llancen al final de les proclamacions dogmàtiques del Vaticà? Com conviuran dos papes en temps i espai?

Tant les profecies com el coneixement que tenim en les nostres mans són massa reveladors perquè els deixem de banda. És de fet urgent fer alguna cosa. Potser d’ací un temps ja serà massa tard, ja que l’Església es troba en la crisi espiritual més profunda de tots els temps. Com hem arribat a aquesta situació? No hi ha dubte que el que vindrà, com ja fa preveure la dimissió papal i demostrem aquí, no tindrà cap comparació amb res mai conegut fins ara.

Jesús, 3000 anys abans de Crist de Claude-Brigitte Carcenac Pujol

Jesús, 3000 anys abans de Crist és un clàssic de la història del cristianisme.

"Jesús de Natzaret no és el primer ni l’únic ésser a la Terra que va morir i va ressuscitar una altra vegada "el tercer dia". Tampoc va ser el primer en multiplicar pans i peixos per a alimentar als seus seguidors, ni l’únic fill de la història que va néixer d’una mare verge o que fou venerat en el seu bressol per savis venerables. Abans d’Ell, a la riba del Nil, el Déu egipci Osiris gaudí de privilegis idèntics. I el que és més important: aquestes meravelles eren perpetuades a través de la institució, que simbòlicament atorga al rei d’Egipte atributs que, segles més tard, els deixebles donaren només a Jesús de Natzaret.

Javier Sierra

"Coneguts els fruits de la sorprenent investigació històrica i filològica de Llogari Pujol i Claude Carcenac, s’ha de comptar des d’ara amb les dades i els testimonis literaris o epigràfics, proporcionats pels seus rellevants treballs de l’antiga cultura egípcia."

Gonzalo Puente Ojea, exambaixador d’Espanya al Vaticà.

"Els evangelistes van construir la vida de Jesús mitjançant els textos egipcis. La meva tesi és: els evangelis van ser compostos per sacerdots erudits judeo-egipcis del Temple de Serapis a Sakkara (Egipte): traduïren paraula per paraula textos egipcis."

Llogari Pujol Boix, en «La contra», Víctor-M. Amela, La Vanguardia.

Pròleg i epíleg de Llogari Pujol Boix

Clio assassina de Jordi Pijoan i altres

Si Clio és la musa de la Història.¿també ella ha inspirat els crims que s’hi han comès al llarg dels segles? O potser Clio és amant del gènere negre?
Prostitutes a l’Empòrion grega, crims passionals a Tàrraco, moros al Matarranya, inquisidors a la Tortosa renaixentista, il·lustrats que cavalquen entre Amposta i Malta, carlins que percacen l’home del sac per les Terres de l’Ebre, espies internacionals a la Catalunya de la Segona República, gàngsters de la Barcelona en guerra, nazis assidus als prostíbuls i estraperlistes del Maestrat. Sobre aquests temes, a Clio assassina
deu autors de novel·la històrica fan una incursió en el gènere negre, configurant un volum que a les lleixes de casa nostra podrem desar-lo al costat de Dashiell Hammett o de Ken Follet. Aquest recull és fruit de l’Ebre Negre 2012
— 3ª Trobada de Gènere Negre al Matarranya i Priorat
, que s’ha celebrat sota el lema "Gènere Negre i Història".

Maria Carme Roca, Xulio Ricardo Trigo, Silvestre Hernàndez i Carné, Pere Perellon, Teresa Bertran, Andreu Carranza, Jordi Peñarroja, Toni Orensanz, Miquel Esteve, Vicent Sanz Arnau