Contes egipcis per a l’eternitat ofereix al lector unes primícies
detallades, en literatura comparada, de com els grans autors de tots els temps
van inspirar-se en uns textos nascuts a les terres egípcies, ara fa uns 4.000
anys, com a fonts dels personatges «clàssics» i bíblics immortals.
Sinuhe, al final de la seva vida, després d’haver fugit
d’Egipte, poble rere poble, fins el país de Retenu (Canaan-Síria), torna a
retrobar-se amb el faraó.
Moisès tenia vuitanta anys i Aaron vuitanta-tres quan anaren
a parlar amb el faraó.
Jesús trepitja, en el seu incansable viatge per tota la
geografia Palestina, fins i tot els països estrangers, com les ciutats fenícies
de Sidó i Tir, o bé Cesarea de Filip, abans de tornar a Jerusalem.
Ulisses, Jonàs, Pau, seguint també el mateix
patró literari, amb naufragi inclòs, no acaben d’arribar mai a destinació.
Vides paral·leles calcades d’unes fonts egípcies de
primer ordre, best-long sellers sense parió: El Nàufrag i Sinuhe
l’egipci.
Llogari Pujol Boix. Exegeta. Especialista en textos bíblics i egipcis.
Psicoanalista freudià-lacanià.
Ha fet la seva tesis doctoral a l’Estat francès sobre Les sources
egyptiennes du Nouveau Testament (Les fonts egípcies del Nou Testament), a
la Facultat de Teologia Catòlica de la Universitat d’Estrasburg.
Ha cursat estudis de Llengua i Cultura Egípcia a Estrasburg i París
(Sorbona).
Ha participat en Congressos Internacionals d’Estudis en escriptura
demòtica egípcia: París (2005), Oxford (2011) i Würsburg (2014).
Ha estat ponent en el curs d’estiu de la Universitat Complutense de Madrid,
celebrat a l’Escorial el 2007, sobre el tema: Va existir Jesús realment?
Ha publicat Jesús, 3000 anys
abans de Crist (Llibres de l’Índex, 2013) i Érase una vez... Jesús, el
egipcio (La Tempestad, 2015).