Verdaguer i el Pi de les Tres Branques de Ramon Felipó

VERDAGUER I EL PI DE LES TRES BRANQUES
Ramon Felipó

L’any 2003 coincidint amb l’Any Verdaguer es va fer la primera edició d’aquest llibre. Ara, deu anys després es reedita. M’hauria agradat poder dir que poques coses han canviat des de llavors i que el
mite del Pi de les Tres Branques segueix sent el mateix que mossèn Cinto va definir. Però una destral assassina va fer caure una de les tres branques. Això s’ha d’emmarcar dintre de les provocacions espanyolistes contra la possibilitat de poder exercir el dret de l’autodeterminació de Catalunya,
mai no entendré l’odi que certa gent té als símbols identitaris del nostre poble.

Presentació del llibre El parc zoològic de Barcelona i les Rovira de Yolanda Delgado Rovira

Presentació EL PARC ZOOLÒGIC DE BARCELONA I LES ROVIRA
de Yolanda Delgado Rovira

Benvinguda a càrrec del Sr. Miquel Trepat, Director del zoo.
Presentació a càrrec de l'autora i l'editor Josep M. Orteu

Dia: Dijous 11 de desembre
Hora: 17,30 h.
Lloc: Zoo de Barcelona
Pg. Circumval·lació, 3. Barcelona
Sala 120è Aniversari del Zoo

El parc zoològic de Barcelona i les Rovira. Guia històrico-sentimental de Yolanda Delgado Rovira

EL PARC ZOOLÒGIC DE BARCELONA I LES ROVIRA
Guia històrico-sentimental
Yolanda Delgado Rovira

D'on ve l'afany de l'home per envoltar-se d'animals? Coneixeu la tradició zoològica de Barcelona? Sabeu d'on provenien els primers animals del zoo de 1892? La Yolanda Delgado, autora i també protagonista del llibre, us proposa fer una visita al Parc Zoològic de Barcelona, de la mà de les Rovira. A través de quatre generacions de dones de la família (1938-2006) descobrireu el seu vincle personal amb el zoo i podreu gaudir d'un apassionant viatge en el temps tot farcit d'anècdotes i situacions divertides que us traslladaran als esdeveniments més importants d'aquest món tan bestial i alhora tan humà.

Noves proves de la catalanitat de Colom de Luis Ulloa

NOVES PROVES DE LA CATALANITAT DE COLOM

Les grans falsetats de la tesi genovesa

de Luis Ulloa

Noves proves sobre la catalanitat de Colom. Les grans falsedats de la tesi genovesa, de Luis Ulloa (1869-1936), mostra les raons per les quals Joan Cristòfor Colom no pot ser genovès i, en canvi, si fou de nació catalana. Aquest text possiblement li va costar la vida a l’historiador peruà, a les mans del feixisme italià, ja que fou trobat mort als carrers de Barcelona les vigílies del cop d’Estat militar-feixista del juliol de 1936 i dels bombardejos italians de la capital de Catalunya.
Cristoforo Colombo, contra Joan Cristòfor Colom, ha estat el mite del nacionalisme del Regne d’Itàlia, nascut a finals del segle xix, alimentat pel feixisme de Benito Mussolini i continuat per la República Italiana.


Luis Ulloa (Lima, 1869-Barcelona, 1936), historiador i autor de diversos estudis i publicacions: Noves proves sobre la catalanitat de Colom. Les grans falsedats de la tesi genovesa (1927), Cristòfor Colom fou català (la veritable gènesi del descobriment) (1927), Colomb catalan. La vraie Genèse de la découverte de l’Amérique (1927), La pre-descoberta d’Amèrica i la personalitat del descobridor (1930), Manual de historia de la América Española (1936), El pre-descubrimiento hispano-catalán de América en 1477: Xristo-Ferens Colom, Fernando el Católico y la Cataluña española (1928), Los Borbones: historia de una dinastía (1986) o Tots els articles de Luis Ulloa Cisneros (1927-1936) (2011).

Presentació Indis i negres catalans de Jordi Peñarroja a l'Espai Mallorca (Barcelona)

Presentació Indis i negres catalans, de Santes Creus a Santo Domingo de Jordi Peñarroja
a l'Espai Mallorca
Dimarts, 11 de novembre de 2014 a les 19 h.
Plaça Vicenç Martorell, 1-2 Barcelona
A càrrec de Roger Castillejo, dissenyador i Jordi Peñarroja, autor

Presentació Indis i negres catalans de Jordi Peñarroja

INDIS I NEGRES CATALANS, de Santes Creus a Santo Domingo
de Jordi Peñarroja
30 octubre 2014 a les 19 h.
Capella Santa Clara
c. Carbonar, 1
Castelló d'Empúries
A càrrec de Jordi Peñarroja, autor

L'Amor de Ramon Dachs

L'AMOR de Ramon Dachs

Reprenc el setge, inexpugnable torre,
els ballesters provant de fer-te blanc
per entre les dovelles i els merlets,
dementre espero l’hora de l’assalt.

(Fosca endins - 20)

Les ones i l’aire són els dos elements que s’uneixen per formar l’analogia, la conjunció dels contraris. Cos d’aigua // Pell d’aire (Llibre d’amiga - 0), y al final (LdA - 00):
            Pell endins, amiga, d’aigua viva.
            Sens confins, amada, d’aigua blava.
Un horitzó blau s’estén davant l’esguard, després de versos d’extraordinària bellesa assolida a base d’una perfecta concisió, d’un essencialisme fins al qual s’han depurat els mots que “van emergint del magma intern” “com lava ardent vessant fulgent del cràter” FE – 37).
Victoria Cirlot

Llibre d’amiga és una difracció dels versos més bells de la poesia lírica tradicional, que continua adelitant-nos de generació en generacions.
Paola Elia

Llibre d’amiga corrobora la immensa vitalitat de la lírica gallega medieval. Escel·lent poeta. Em considero molt afortunat de ser el primer lector que van tenir aquests poemes.
Basilio Losada

La calida iunctura amb què Llibre d’amiga uneix els costats oposats de la Península a través d’un pont aeri lingüístic estès sobre la “cuña castellana” és una troballa única.
Stephen Reckert

He llegit Llibre d’amiga amb gran interès i delit. La inspiració intertextual que presideix l’elaboració d’aquests poemes és molt suggestiva.
Giuseppe Tavani

Presentació Notes biogràfiques de Marià Grandia i Soler i la seva Monografia lingüística de Vallcebre

Presentació La sang ferida de Ramon Surroca a Lleida

Presentació del llibre LA SANG FERIDA
de Ramon Surroca
A càrrec de Pere Pena, poeta
Llibreria Caselles
c. Major, 46
Lleida
Divendres 24 Octubre
Hora: 19,30 h.

Les Repúbliques catalanes de Xavier Deulonder i Camins

LES REPÚBLIQUES CATALANES
Xavier Deulonder i Camins

Les Repúbliques catalanes és un viatge a través de les tres repúbliques catalanes, amb Pau Claris (1641), Francesc Macià (1931) i Lluís Companys (1934).
Una síntesi on es mostra la voluntat històrica dels catalans per viure lliures i fora d'Espanya.

Presentació del llibre Indis i negres catalans de Jordi Peñarroja a Lleida

Presentació del llibre INDIS I NEGRES CATALANS de Jordi Peñarroja
Llibreria Caselles
c. Major, 46 - Lleida
Dijous 23 d'octubre
19,30 h.
A càrrec de Josep M. Orteu, editor i Jordi Peñarroja, autor

Els Adagis d'Erasme de Rotterdam. Traducció de Jaume Medina

ELS ADAGIS d'Erasme de Rotterdam
Traducció de Jaume Medina

Una selecció de més de vint-i-cinc adagis d'Erasme de Rotterdam a càrrec de Jaume Medina.

Il·lustració de cada adagi per Manuel Clavero.

Pujol i fa sol. Històries de Pujolàndia de KAP

Pujol i fa sol. Històries de Pujolàndia
KAP

La figura de Jordi Pujol ha marcat una època de la història recent de Catalunya. Com en les millors novel·les d'intriga, la biografia de Pujol ha fet un gir inesperat just a les darreres pàgines. La seva acció política i la seva trajectòria pot rellegir-se ara amb una nova mirada i s'ha de veure, encara, quin serà el veredicte de la història. Esperant aquest judici, la mirada satírica de Kap, en aquestes vinyetes publicades durant vint anys a la premsa, deixen el seu testimoni mordaç i insubornable del què van ser els anys d'esplendor del Pujolisme. El seu humor irreverent i desacomplexat ha resultat més fidel a la veritat que la crònica periodística.
Benvinguts a Pujolàndia.

Notes biogràfiques de Marià Grandia i Soler i la seva Monografia lingüística de Vallcebre

Notes biogràfiques de Marià Grandia i Soler i la seva Monografia lingüística de Vallcebre
Ramon Felipó i Maria Pilar Perea

La monografia lingüística de Vallcebre (1907) és l'estudi dialectal amb el qual mos´sèn Marià Grandia (Vallcebre, 1865-Madrid, 1929) es doctorà. La importància d'aquest treball desconegut fins ara, sobre el parlar del seu poble, radica en la seva originalitat i en el fet de ser una aportació a l'estudi de la variació lingüística de caràcter geogràfic.
Les propostes gramaticals de Grandia s'allunyaren de les de Pompeu Fabra en el moment de codificació de la llengua catalana a començament del segle XX. la seva obra abraça, entre altres treballs, més de setze gramàtiques (catalanes, llatines, gregues) i un diccionari hebreu-català.
Els editors de l'obra, el bibliòfil Ramon Felipó, que va descobrir la monografia, explica la desconeguda vida del gramàtic, i la professora de la Universitat de Barcelona, Maria Pilar Perea, en fa l'estudi lingüístic.

Presentació La sang ferida de Ramon Surroca a Girona

Llibreria Geli
Dia: Divendres 26 setembre 2014
Hora: 19,30 h.
Lloc: Casa de cultura, sala B
Plaça Hospital, 6
Girona
A càrrec de Carles Ribas, escriptor i crític

El dret a la peresa de Paul Lafargue

EL DRET A LA PERESA de Paul Lafargue
El dret al treball no és res més que el dret a la misèria.
Paul Lafargue, socialista, gendre de Marx, suïcida insigne, anorreador d'anarquistes -i, ell, més llibertari que la majoria- a l'Espanya del segle XIX, va escriure El dret a la peresa des d'una presó, el 1883. Ara, més d'un segle després, el seu text contra el "dogma desastrós" del treball, se'ns presenta com un apunt subversiu contra l'obsessió productivista d'occident. Sense pretensions historicistres, l'autor, autilitzant magistralment la paradoxa, la ironia i el sarcasme, fustiga els "burgesos" -presoners del propi sistema social que han creat- i el gregarisme de les classes "treballadores", enamorades del seu esclavatge, el treball.

La posta de sol d'Espanya de Xavier Deulonder

LA POSTA DE SOL D'ESPANYA de Xavier Deulonder
La posta de  sol d'Espanya és un recorregut per tots els pobles -i les seves declaracions d'independència- que fins ara, d'hemisferi a hemisferi, han abandonat limperi del país on mai es ponia el sol.
Un recull dels que han deixat la metròpoli d'Espanya des del continent americà -d'Argentina a Mèxic passatn per Cuba-, d'Àsia -les filipines- i de l'Àfrica -del Marroc a Guinea o el Sàhara Occidental.
Un Imperi on no es ponia el sol esdevé ja sols una Espanya peninsular i d'illes uniforme o purament constitucional on es vol assimilar o incorporar la nació catalana o Països Catalans.
Totes les raons per les quals més de tres-cents milions de persones no han volgut ser mai més espanyols.

L'Alguer d'Antoni Nughes

L'ALGUER d'Antoni Nughes
Havem cregut de fer cosa agraïda als catalans que visiten "Barceloneta", aquest meravellós "rocó català de Sardenya", redactant aquesta petita guia en la variant algueresa del català, amb les formes lexicals i morfològiques pròpies de l'alguerés.
Per nosaltres significa restar fidels a la nostra identitat, sense renunciar a la unitat de la llengua; per vosaltres pot representar una manera directa per conèixer els tresors i les peculiaritats del nostre patrimoni lingüístic i per entrar en contacte amb la nostre cultura i, en definitiva, amb la gent de la nostra Alguer.

Presentació del llibre Història de l'Alguer de Marcel A. Farinelli

Presentació Casa del llibre
Rambla de Catalunya, 37
Barcelona
Divendres 26 de setembre 2014
19 h.

Presentació del llibre La sang ferida de Ramon Surroca

A càrrec del poeta Daniel Nomen                                                       

Presentació a Casa del llibre
Rambla Catalunya, 37
Barcelona
Dimarts 23 de setembre 2014
19 h.

Presentació del llibre Indis i negres catalans de Jordi Peñarroja

Casa Amèrica Catalunya
Dimarts 16 de setembre 2014 a les 19,30 h.
c. Còrsega, 299 entresol, Barcelona
A càrrec de Jaume Forés, Roger Castillejo i Jordi Peñarroja

Història de l'Alguer de Marcel A. Farinelli

Història de l’Alguer

explica com la ciutat coneguda com la Barceloneta de la Sardenya neix com a ciutat catalana. L’Alguer avui és un dels indrets turístics més populars de tota Sardenya, i una de les escasses ciutats costaneres que es poden vantar d’haver estat fundades durant l’Edat Mitjana. l’illa es carateritza per una relació complexa entre els seu habitants i el mar, i la majoria d’ells han preferit viure a les muntanyes de l’interior. Les causes d’aquesta situació són, encara avui, motiu de debat, però es poden indicar dos factors principals: els aiguamolls —que han transformat les planes costaneres en una de les regions mediterrànies més afectades pel paludisme— i les invasions. Un fet és cert: gairebé des del primer mil·lenni aC, en els litorals sards van sorgir diverses ciutats portuàries, fundades, però, per actors externs i no pas per iniciativa dels sards. L’Alguer fou una d’aquestes ciutats, i avui és l’única minoria catalanoparlant existent a tot l’Estat Italià. El paper que el territori alguerès ha jugat al llarg de la història óés a dir, aquell de punt de connexió amb el «continent»ó està estrictament lligat a la geografia que caracteritza els paratges on es troba la ciutat, com també depèn de la posició geogràfica de la mateixa illa de Sardenya. En primer lloc, l’Alguer sorgeix a prop d’aquell que és encara avui considerat el millor port natural de tot el Mediterrani occidental: Port del Comte. En segon lloc, Sardenya, amb Còrsega, formen un arxipèlag que ocupa la part central de la meitat occidental del mare nostrum, una plataforma entre Europa i Àfrica, Itàlia i Espanya. Les dues illes, a les quals es pot afegir Sicília, representen un punt indispensable per a la navegació entre Provença i Tunísia, o per a un enllaç marítim entre la península ibèrica i aquella italiana. Per aquestes raons, Sardenya fou una terra molt disputada. Les potències marineres que, al llarg de la història, van lluitar per controlar aquesta mar, s’involucraren en unes guerres on, per quant cruentes, no es perseguia el control de tot el territori, sinó només el d’algunes regions costaneres.

Els reis destronats de Xavier Deulonder i Camins

"Lo siento mucho, me he equivocado; no volverá a ocurrir

." Amb aquesta frase cèlebre de Joan Carles I, pronunciada l’abril del 2012, signe inequívoc d’un regne que trontolla (1975-2014), presentem un llibre en què es revisen tots els reis caiguts en el segle xx.

¿Serà el príncep de Girona Felip V, fill de Joan Carles I, el proper rei destronat en 9N del 2014? El que és segur és que, en el segle xx, van caure Nicolau II de Rússia, Ferran I de Bulgària, Guillem II d’Alemanya, Carles I d’Àustria i IV d’Hongria, Constantí I de Grècia, Eduard VIII del Regne Unit, Carles II de Romania, Pere II de Iugoslàvia, Zogu I d’Albània, Humbert II d’Itàlia, Simeó II de Bulgària, Miquel I de Romania, Leopold III de Bèlgica, Constantí II de Grècia i Alfons XIII d’Espanya, aquests dos últims cunyat i avi respectivament de Joan Carles I.

Els reis destronats, llibre-crònica àmpliament documentat, ens parla de la fi de les monarquies a l’Europa contemporània.

La sang ferida de Ramon Surroca

En Nèstor i el seu fill passen un matí al zoo de Barcelona. El pare hi va a contracor. El zoo és l’últim lloc on voldria anar. En Nèstor és un home ferit per una pèrdua que el manté allunyat del món i dels amics, parapetat en el seu dolor i en les seves il·lusòries esperances. Contra tot pronòstic, la solitud del zoo en un matí plujós, la visió dels animals engabiats, l’atmosfera intemporal del lloc, aniran embolcallant-lo i arrecerant-lo, com un imprevist refugi on l’espera el seu passat i, sobretot, el record de la Júlia.

La sang ferida ens parla de l’amor i del dolor, de la veritat que respira, intacta, dins l’engany, de com la fidelitat a un mateix i als propis sentiments pot tornar a fer vibrar el món que crèiem perdut per sempre.

Indis i negres catalans, de Santes Creus a Santo Domingo de Jordi Peñarroja

INDIS I NEGRES CATALANS

Jordi Peñarroja

Quan ser artista significa dominar un ofici, els pedrapiquers

catalans van més enllà de la mestria en cisellar la pedra i ens deixen

una interessant visió del seu món plantada a l’arquitectura del seu

temps.

Passen anys i segles i aquest testimoni que guarda l’escultura

ornamental esdevé memòria de pedra picada d’un país i la seva

gent.

Hi ha memòria d’Àfrica al Romànic?

Per què hi ha negres escampats arreu de la geografia catalana en

edificis dels segles xiv a xvi?

Hi ha testimoni dels indis que Colom troba a la Hispaniola?

Com es construeix al segle xvi una còpia d’una església gòtica

catalana per ser la primera catedral d’Amèrica?

No s’hi val a badar, pedres que ens parlen de tot això hi són, es

mostren a la nostra mirada. Aquest llibre en recull una bona mostra

que permet en més de set-centes imatges una insòlita aproximació

a l’art català com a document per a la història.

Presentació del llibre Erasme i la construcció catalana d'Espanya de Pep Mayolas

Presentació del llibre
ERASME I LA CONSTRUCCIÓ CATALANA D'ESPANYA
de Pep Mayolas
22 d'abril
19 h.
Casa Elizalde
c. Valencia, 302
Barcelona

La follia al·legòrica de Paolo Pellegrino

La follia al·legòrica de Paolo Pellegrino

Escrit entre l’estiu i la tardor de l’any 1509 a Anglaterra i arrodonit pel mateix Erasme amb uns textos posteriors que des del 1514 formen part de la versió definitiva, l’Elogi de la Follia recull, disfressades, unes revelacions cabdals sobre la monarquia hispànica que divergeixen significativament de la història canònica dels Reis Catòlics, de Felip el Bell i de Joana la Boja.
El viatge que ens proposa en Paolo no només és d’utilitat per a l’examen de l’Elogi de la Follia, sinó que ens dóna claus per acostar-nos a altres textos del segle xvi que poden contenir fragments d’aquella història que la censura no autoritzaria mai de publicar.

Per la República Valenciana, d'Oriola a Vinaròs de Víctor Baeta

Proposta de constitució de la República Valenciana
Article 6. Símbols
1. L'escut, la bandera i l'himne són els símbols de la República Valenciana. Una llei en regularà les característiques i difusió.
2. L'escut està constituït per l'oriol de la gloriosa ensenya d'Oriola, que representa el poble valencià republicà; de color d'or, perxat sobre una branca, sosté una espasa amb la pota destra i porta la corona que representa la sobirania. L'escut duu el nom de la república i, en referència a l'espasa que sosté l'oriol, el lema següent: Semper vester ensis libertatem sine servitute defendat (Que sempre la costra espasa defense la llibertat sense servitud).

Erasme i la construcció catalana d'Espanya de Pep Mayolas

ERASME I LA CONSTRUCCIÓ CATALANA D'ESPANYA de Pep Mayolas

L’Elogi de la Follia
, l’obra més famosa d’Erasme de Rotterdam, va ser escrita pocs mesos després de l’empresonament de la reina Joana, dita la Boja. La Follia de l’Elogi vol ser la veu de Joana? Fou Erasme un intel·lectual concernit pel destí de la monarquia hispànica? Els estudiosos de l’humanista han subratllat sempre un fet paradoxal: Erasme fou holandès i no trepitjà mai Espanya, però l’erasmisme fou espanyol. Si Desiderius Erasmus Roterodamus era un nom inventat i l’Elogi de la Follia una obra escrita en clau per a superar la censura... Qui s’amagava rere el pseudònim d’"Erasme de Rotterdam"? I quina relació tingué amb els Reis Catòlics i la construcció catalana d’Espanya?

La cuina tradicional de l'Alguer de Carlo Sechi

LA CUINA TRADICIONAL DE L'ALGUER de Carlo Sechi

Carlo Sechi (l’Alguer,1946)

Llicenciat en Ciències polítiques per la Universitat de Sàsser i diplomat al Conservatori de música L. Canepa de Sàsser.

Ha exercitat la professió d’ensenyant de musica a la escola mitjana de l’Alguer.

Fundador del moviment polític nacionalista d’esquerra Sardenya i Llibertat ha estat elegit administrador de l’Alguer des del 1980 al 2007 on ha tingut el rol de regidor cultura espectacle i esport als anys 1984/85/86.

Al 1994 ha estat elegit alcalde de la ciutat de l’Alguer i al 2009 ha estat elegit parlamentari de Sardenya.

Activista polític i cultural, defensor autèntic de les tradicions alguereses i coneixedor del món de la pesca i de la campanya, sempre ha cultivat l’interès per la producció de l’oli i del vi, que sigui a fer en manera tradicional amb los sous germans en l’hisenda de família.

Presentació del llibre Anna Reig a Barcelona

Presentació del llibre Anna Reig
d'Anna Reig i Albert Bastardes
Lloc: Biblioteca Francesca Bonnemaison
Dia i hora: Divendres 21 de març a les 19 h.
A càrrec de Gemma Baulenas, Jordi Maluquer i Albert Bastardes

Sang culé de Jordi Pijoan-López

Sang culé de Jordi Pijoan-López

Que el Barça és la institució més important de Catalunya no és cap secret per a ningú. Essent més que un club, l’entitat va més enllà de l’àmbit esportiu i mou fortunes, destil·la poder, és fira d’ambicions, marca el pas dels polítics, belluga passions i manipula l’opinió pública.
El detectiu Espartac Garcés i el seu company, el Mulato Valdés, són contractats pels serveis de seguretat del club blaugrana per investigar qui està darrere de la mort violenta de... diguem que d’un alt directiu de l’entitat. Tanmateix, hauran de dur a terme les seves investigacions amb el major secretisme i el mínim d’escrúpols possibles. Res no pot fer-se públic fins que no se solucionin alguns afers delicadíssims, cosa ben complicada si entremig es creuen una periodista bocamolla, un monjo pederasta, un hooligan bordegàs, un mànager amb ànsies de fer triomfar el seu pupil, un polític de segon ordre però ambiciós, d’altres polítics de més volada però igualment incompetents i corruptes, i molta més gent que es complica la vida en aquesta història.

Barcelona 2714 de Xavier Arnella

Barcelona 2714 de Xavier Arnella

Som en un futur incert que mira de recuperar-se després d’un seguit de cataclismes. Primer va ser la desfeta econòmica global a causa de la fi del petroli. Per acabar d’adobar-ho, el desglaç en els pols terràquis va fer augmentar l’altura de les aigües oceàniques en seixanta metres. Nova York, Xangai o Amsterdam han estat anegades. A Barcelona, la platja comença a la Diagonal, Montjuic és una illa i més enllà de Badalona s’obre una badia que arriba fins a Mollet. En aquest planeta esberlat només resten algunes zones habitables mal comunicades entre elles. Catalunya és ara una nació sobirana en reconstrucció. En aquest món, en Roc Benasar, antic mosso de les forces especials, fa tasques d’investigació per arrodonir els seus ingressos. Quan rep el senzill encàrrec de trobar la neboda d’un capitost de la poderosa companyia d’aigües no sap que s’endinsa en una conxorxa que pot canviar el seu destí i el de la precària societat que l’envolta.

Diguem-ne el nom sense por: independència de Mercè Rius

Diguem-ne el nom sense por: independència
de Mercè Rius

La independència no és un estat de coses. Quan se’n fa consigna, s’hi sobreentén el moviment que ha d’endegar i acompanyar un procés la primera fita del qual consistirà a assolir un estat propi: l’estat català. Així doncs, l’acció d’independitzar-se no es redueix a un simple mitjà. Es tracta de la condició imprescindible per tirar el procés polític endavant. La llibertat no és un dret, sinó el fonament de qualsevol dret. I de la mateixa democràcia.

Mercè Rius (Barcelona, 1953) és professora de filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre els seus llibres hi ha: Viatge a Liliput (1998), Quatre essais sur Sartre (2010), El Pont de la Girada. Reflexions vora mar (2010), Contra filósofos. O ¿en qué se diferencia una mujer de un gato? (2014).

En Quixot de Marcel Mañé i Pascual

En Quixot de Marcel Mañé i Pascual

Aquesta és una edició bilingüe castellana i catalana del llibre El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha

. En llegir-la, més d’un lector opinarà que l’edició castellana és una traducció d’un original desaparegut escrit en català.
Marcel Mañé i Pascual (Barcelona, 1937) és doctor enginyer industrial, genealogista, soci de Institut Nova Història, Cercle Català d’Història, Centre d’Estudis Colombins, Centre Excursionista de Catalunya i Mensa España. Ha escrit Llibre de genealogia familiar, inèdit.