ELS ADAGIS d'Erasme de Rotterdam
Traducció de Jaume Medina
Una selecció de més de vint-i-cinc adagis d'Erasme de Rotterdam a càrrec de Jaume Medina.
Il·lustració de cada adagi per Manuel Clavero.
Llibres de l'Índex pren el seu nom de l'"Index Librorum Prohibitorum", el llistat de llibres que, des del papat de Pius V, l'any 1559, fins a Pius XII, l'any 1948, l'Església catòlica prohibia allà on tenia poder politicosocial. En aquesta llista, hi van ser tots els llibres bàsics de la ciència des de Galileu a Newton o de filòsofs i escriptors contemporanis com ara Sartre i Moravia. El dimoni del logotip és obra de la dissenyadora barcelonina Pati Nuñez
Mostrando entradas con la etiqueta Erasme de Rotterdam. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Erasme de Rotterdam. Mostrar todas las entradas
miércoles, 8 de octubre de 2014
Els Adagis d'Erasme de Rotterdam. Traducció de Jaume Medina
ELS ADAGIS d'Erasme de Rotterdam
Traducció de Jaume Medina
Una selecció de més de vint-i-cinc adagis d'Erasme de Rotterdam a càrrec de Jaume Medina.
Il·lustració de cada adagi per Manuel Clavero.
viernes, 4 de abril de 2014
La follia al·legòrica de Paolo Pellegrino
Escrit entre l’estiu i la tardor de l’any 1509 a Anglaterra i arrodonit pel mateix Erasme amb uns textos posteriors que des del 1514 formen part de la versió definitiva, l’Elogi de la Follia recull, disfressades, unes revelacions cabdals sobre la monarquia hispànica que divergeixen significativament de la història canònica dels Reis Catòlics, de Felip el Bell i de Joana la Boja.
El viatge que ens proposa en Paolo no només és d’utilitat per a l’examen de l’Elogi de la Follia, sinó que ens dóna claus per acostar-nos a altres textos del segle xvi que poden contenir fragments d’aquella història que la censura no autoritzaria mai de publicar.
miércoles, 19 de marzo de 2014
Erasme i la construcció catalana d'Espanya de Pep Mayolas
, l’obra més famosa d’Erasme de Rotterdam, va ser escrita pocs mesos després de l’empresonament de la reina Joana, dita la Boja. La Follia de l’Elogi vol ser la veu de Joana? Fou Erasme un intel·lectual concernit pel destí de la monarquia hispànica? Els estudiosos de l’humanista han subratllat sempre un fet paradoxal: Erasme fou holandès i no trepitjà mai Espanya, però l’erasmisme fou espanyol. Si Desiderius Erasmus Roterodamus era un nom inventat i l’Elogi de la Follia una obra escrita en clau per a superar la censura... Qui s’amagava rere el pseudònim d’"Erasme de Rotterdam"? I quina relació tingué amb els Reis Catòlics i la construcció catalana d’Espanya?
viernes, 12 de abril de 2013
lunes, 25 de marzo de 2013
ELOGI DE LA FOLLIA
ELOGI DE LA FOLLIA D'ERASME DE ROTTERDAM
per Jaume Medina (traductor i editor)
Elogi de la Follia (o Stultitiae laus
).Títol de la famosa sàtira escrita l’any 1508 per Desideri d’Erasme de Rotterdam (Geert Geertsz, 1467-1536). Amb aquesta obra mestra el Príncep de l’humanisme ridiculitzava la ciència escolàstica medieval. Després d’haver-se apropiat l’estil brillant de diàlegs de Llucià, que, a causa del seu descobriment recent, havia despertat tantes imitacions a Alemanya i utilitzant la figura de "bogeria", ja utilitzat per la satírica Sebastian Brant (1458-1521) a La nau dels bojos, Erasme teixeix una gran paròdia del món contemporani. La Follia en persona arriba davant una gran Assemblea de totes les Nacions, les classes i les edats i anuncia el seu desig de lloança de si mateixa ja perquè ningú no pensa en això, així doncs és la deessa al triomf dels quals tots contribuïm. Ella és la filla de Plutó, Déu de la riquesa i l’origen de totes les coses, i de la Joventut i demostra els seus mèrits cap a la humanitat a través de la llista de tots els presents i lloança en alguns d’ells, que altrament hauria de ser retret. D’aquesta manera mostra com la seva omnipotència apareix ja a les arrels de la vida, en l’amor, l’amistat, la guerra, l’art, etc. El clergat és un dels seus objectius en particular: la idolatria de Sants, la presumpció del clergat, la corrupció dels monjos, la vida de Crist i la seva digna representant a Roma... L’esplendor de la llengua, l’esperit del discurs, la gràcia de la sàtira i bagatge cultural va donar aquest treball un èxit immens, explica fàcilment per circumstàncies històriques i per a l’entorn a la qual es dirigia. Naturalment, l’obra, tot i voler ser universal, limitant, d’altra banda, l’Humanisme a l’horitzó restringit d’una polèmica contra l’església de Roma i per tant pertany més a la història de la religiositat que lluita per la història de l’humanisme veritable. És caracteritza el malentès que revela els enllaços entre l’Humanisme i el catolicisme romà.
per Jaume Medina (traductor i editor)
).Títol de la famosa sàtira escrita l’any 1508 per Desideri d’Erasme de Rotterdam (Geert Geertsz, 1467-1536). Amb aquesta obra mestra el Príncep de l’humanisme ridiculitzava la ciència escolàstica medieval. Després d’haver-se apropiat l’estil brillant de diàlegs de Llucià, que, a causa del seu descobriment recent, havia despertat tantes imitacions a Alemanya i utilitzant la figura de "bogeria", ja utilitzat per la satírica Sebastian Brant (1458-1521) a La nau dels bojos, Erasme teixeix una gran paròdia del món contemporani. La Follia en persona arriba davant una gran Assemblea de totes les Nacions, les classes i les edats i anuncia el seu desig de lloança de si mateixa ja perquè ningú no pensa en això, així doncs és la deessa al triomf dels quals tots contribuïm. Ella és la filla de Plutó, Déu de la riquesa i l’origen de totes les coses, i de la Joventut i demostra els seus mèrits cap a la humanitat a través de la llista de tots els presents i lloança en alguns d’ells, que altrament hauria de ser retret. D’aquesta manera mostra com la seva omnipotència apareix ja a les arrels de la vida, en l’amor, l’amistat, la guerra, l’art, etc. El clergat és un dels seus objectius en particular: la idolatria de Sants, la presumpció del clergat, la corrupció dels monjos, la vida de Crist i la seva digna representant a Roma... L’esplendor de la llengua, l’esperit del discurs, la gràcia de la sàtira i bagatge cultural va donar aquest treball un èxit immens, explica fàcilment per circumstàncies històriques i per a l’entorn a la qual es dirigia. Naturalment, l’obra, tot i voler ser universal, limitant, d’altra banda, l’Humanisme a l’horitzó restringit d’una polèmica contra l’església de Roma i per tant pertany més a la història de la religiositat que lluita per la història de l’humanisme veritable. És caracteritza el malentès que revela els enllaços entre l’Humanisme i el catolicisme romà.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)