Llibres de l'Índex pren el seu nom de l'"Index Librorum Prohibitorum", el llistat de llibres que, des del papat de Pius V, l'any 1559, fins a Pius XII, l'any 1948, l'Església catòlica prohibia allà on tenia poder politicosocial. En aquesta llista, hi van ser tots els llibres bàsics de la ciència des de Galileu a Newton o de filòsofs i escriptors contemporanis com ara Sartre i Moravia. El dimoni del logotip és obra de la dissenyadora barcelonina Pati Nuñez
martes, 20 de diciembre de 2011
Treballar, treballar i... Història d'un franquista passiu de Ramon Besora
Al costat dels fets d’herois, d’antiherois i de víctimes (moltes, massa) de la Guerra Civil espanyola, hi ha una infinitat de fets soferts per molts i d’altres gaudits per pocs que, tots plegats, ens donen una visió més àmplia i colpidora del conflicte. La història de l’Antoni, el principal protagonista de Treballar, treballar i..., comença uns quants anys abans de l’inici de la guerra incívica i acaba uns anys després de la mort del dictador, però quan encara són vigents certs tics franquistes. L’autor (“tinc anys i bona memòria”, segons té per costum confessar) retrata sempre persones i situacions reals. Alguns personatges tenen noms i cognoms, d’altres són desidentificats, però conservant els seus fets. Als no-fumadors, els desplau el fum dels fumadors; són els anomenats fumadors passius; hi va haver —i encara n’hi ha— franquistes passius. Algú ho havia de dir.
Ramon Besora va estudiar dret, criminologia i psicologia, s’ha dedicat a treballar en el món complex de la justícia com a advocat, professor i jutge. Entre les seves aficions, hi ha escriure sobre temes històrics, econòmics i polítics. A Llibres de l’Índex, ha publicat D’Eros a Antieros (2007) i Aquelles sotanes ràncies (2008).
Etiquetas:
Ramon Besora; Treballar,
treballar i...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)