Anna Reig
és un llibre de Memòries. El personatge és real, absolutament real i la seva vida autènticament viscuda. En el llibre no hi ha res de ficció tot i que el personatge podria ser la heroïna d’una novel·la i la
seva circumstància un seguit de despropòsits inventats per un autor esbojarrat.
Anna Reig descriu la seva vida amb una sinceritat absoluta i en un llenguatge planer que talment sembla que la tinguis al costat fen-te confidències. Hi ha també el seu temps, el temps de tots nosaltres, la circumstància
històrica que ens ha condicionat tants aspectes de les nostres vides i tan futur del nostre país. Anna Reig viu la seva vida en aquest context, i lluita per superar-lo, per esdevenir la persona completa, a la qual aspira amb tot el seu dret.
Albert Bastardes l’acompanya en la descripció de les seves vivències, capítol a capítol, des de les angoixes de la guerra civil a la pau de les muntanyes, en un perible vital genuí, commovedor, entranyable, irrepetible. L’Anna Reig esdevé un cas emblemàtic i, al mateix temps, paradoxal. Ella exemplifica la història de la gent senzilla entre els embats dels corrents d’un mon en constant transformació.
La lectura de
Anna Reig ens desperta les emocions i els sentiments i ens convida a reflexionar. Cadascú de nosaltres podria escriure un llibre de records i fora bo que molts ho fessin per deixar constància de com
han estat els setanta cinc anys de guerra, postguerra, dictadura, lluita, constitucionalitat, anhels de llibertat personals i col·lectius.
