11 de setembre 2011 al Grup del llibre

A l'Arc de Triomf hi haurà l'estand del Grup del llibre on estaran signant:

D'11 a 12 h. Xavier Iparraguirre (Gaudí, ciutadà i polític) i Santiago Vilanova (La bomba atòmica de Franco)

De 12 a 13 h. Jordi Bilbeny (Petit manual de la descoberta catalana d'Amèrica)

A les 17 h. Antoni Muñoz i Josep Catà (La traïció anglesa)

A les 17,30 h. Jordi Peñarroja (Barcelona: sentir l'11 de setembre)

Presentacions de llibres a la Setmana del llibre en català

SETMANA DEL LLIBRE EN CATALÀ.
Barcelona, Parc de la Ciutadella. Del 9 al 18 de setembre de 2011
Espai Rotonda de la paraula

L'aparador desert de Ramon Surroca el 10 de setembre a les 11,30 h.

La bomba atòmica de Franco de Santiago Vilanovael 10 de setembre a les 12,30 h.

Petit manual de la descoberta catalana d'Amèrica de Jordi Bilbeny l'11 de setembre a les 13,30 h.

Gaudí, ciutadà i polític de Xavier Iparraguirre el 17 de setembre a les 13,00 h.

http://www.lasetmana.cat/images/programesdema/Bulevard_Coneixement.pdf

L'aparador desert de Ramon Surroca a Time Out

L’aparador desert

Ramon Surroca. Llibres de l’Índex. 192 pàg.

Valoració de Time Out:

Després de dues novel·les, Ramon Surroca ens regala una nova història de títol suggeridor. L’aparador desert és un tribut al llenguatge i una porta oberta a la reflexió artística i literària i, encara, a la condició humana. La Barcelona transformada i turística que ha perdut ànima és l’escenari del projecte universitari de l’Helena, que estudia art contemporani (sobretot l’art-estafa de Gonzalo Fresán). Rere la ciutat maquillada i falsa hi ha l’antiga capital, la que l’Helena conegué amb el seu oncle Miquel i, ara, amb el professor de literatura, en Gerard. L’estudiant té idees romàntiques i això l’apropa a l’amor que en Gerard sent pels escriptors que ha decidit estudiar: Pla, Espriu, Rodoreda. Impostura i esperança en un món foll a la recerca del paisatge pur, connotat, essencial i en perill. La caricatura de Barcelona es confon amb la de Fresán, un impostor sòrdid, pedant i esperpèntic que fa de l’art un acte d’onanisme i de tot s’hi val. La impressió de “fred psicològic” és constant a la novel·la: els artistes semblen estar al servei de la roba i no pas de l’art. L’estètica hostil de l’artista és l’abric extemporani d’una Barcelona malbaratada: el mercat (polític) ho decideix tot. A l’altra banda hi ha l’amor als textos i al discurs no flotant de Gerard, explorador literari que creu que l’explicació única només és una autòpsia.
Llegir Surroca és un privilegi. Potser en algun moment el narrador peca de mestretites i allargassa l’hermenèutica, però l’autor renega de l’art contemporani deshonest i defensa a ultrança la veritat, la qual potser només es troba als llibres o a les botigues casolanes.
–Anna Carreras

Presentació de L'aparador desert el 5 de juliol de 2011

Llibreria Bertrand

19:30 h
Presentació del llibre L’aparador desert amb la presència de l'autor, Ramon Surroca, Manel Guitart escriptor i periodista. Presenta l'acte Josep Maria Orteu, editor.

Cartes per la independència

És un joc de cartes en què, dels quatre colls, els ors i les espases representen figures, valors o fets històrics del catalans, i els colls de bastos i copes representen valors, figures o fets històrics castellans o espanyols.

Així, als colls catalans hi trobem el Consolat de Mar, Jaume I, Francesc Macià, Cristòfor Colom, Lluís Companys, la sardana, els castellers o un soldat almogàver.

I als colls castellans, hi tenim Joan Carles I, Torquemada, el flamenc, la tauromàquia, Primo de Rivera, el general Franco o Felip V.

Conceptes catalans com la llibertat, les constitucions de Catalunya, la democràcia, els Regnes de Sardenya, Nàpols i Sicília, els Països Catalans i l’alçament nacional, es contraposen al racisme biològic, la Santa Inquisició, la unitat nacional i l’Espanya constitucional, l’espoli fiscal, la falange espanyola, la democràcia orgànica, la Guerra dels Segadors o els imperis d’Amèrica i l’Àfrica.

També hi trobem alguns naips sorprenents, com ara els dels catalans Miquel Servent (Cervantes), Lleonard de Vinci i Amadís de Gualba, l’insigne cavaller medieval.

L'aparador desert de Ramon Surroca

Helena és una jove estudiant gironina que arriba a Barcelona per fer un treball sobre art contemporani centrat en la figura de Gonzalo Fresán. De la seva mà, entrarà en contacte amb un món ple d’interessos i de falsedats, a to amb la deriva turística i comercial de la ciutat. La inesperada amistat amb Gerard, professor de literatura a la universitat, li obrirà, però, un nou horitzó, el dels escenaris que varen acompanyar l’obra literària de tota una colla d’escriptors catalans, com ara Josep Pla, Mercè Rodoreda i Salvador Espriu.

Helena descobrirà en l’univers de la literatura tot el que troba a faltar en el contradictori món que envolta l’artista objecte del seu estudi, i el contagi d’una passió per la paraula vinculada al paisatge que provocarà un inesperat gir en la seva sensibilitat i en la seva vida.

L’aparador desert ens parla de la dissolució de la memòria, de les impostures polítiques i artístiques, però també de l’esperança d’una difícil salvació personal i col·lectiva en el territori alhora intangible, poderós i fràgil de la literatura.

Ramon Surroca i Nouvilas neix a Barcelona l’any 1966. És professor de filosofia i membre de la societat catalana de filosofia. Ha estat col·laborador de la desapareguda revista de cultura Lateral. És autor de les novel·les Lenta llum de L’Havana (2006) i Memòria de sal (2007), ambdues publicades a Llibres de l’Índex.

La bomba atòmica de Franco de Santiago Vilanova

Quan es parla d’energia nuclear, se solen oblidar els seus inicis genocides i les seves aplicacions militars. Mitjançant els reactors civils, algunes dictadures han intentat obtener plutoni militar. El seu objectiu era formar part del selecte club atòmic mundial i consolidar-se en el poder.

Militars i científics franquistes, amb el suport de sectors industrials i financers, ho varen quasi aconseguir. Espanya estaba tecnològicament preparada i disposava de laboratoris i combustible per dur a terme la bomba atòmica. Vandellòs I, el reactor de grafit-gas, era la punta de llança d’aquesta estratègia. Però al Pentàgon no li va interesar que, juntament amb la force de frappe creada a França pel general Charles de Gaulle, sorgís una potencia nuclear a la porta del Mediterrani.

Després que la CIA, el gener del 2008, desclassifiqués alguns documents secrets que demostraven que Franco i els seus homes de confiança de la Junta de Energía Nuclear volien tenir la bomba atòmica, aquest és el primer assaig que es publica sobre una qüestió que ha continuat sent tabú durant la transició democràtica. A La bomba atòmica de Franco, Santiago Vilanova ha aplegat totes les investigacions que durant anys ha dut a terme sobre el perill nuclear i el somni atòmic del dictador.

Santiago Vilanova (Olot, 1947), llicenciat en ciències de la informació i consultor ambiental és un dels pioners de l’ecologia política a l’Estat español. Durant els anys 70, va destacar per les seves investigacions sobre la conversió del gas ciutat en natural a Barcelona, fet que provocà les tragèdies de Capitán Arenas i Ladrilleros.

Va ser director del Diario de Barcelona (1983-84), Premi Ciutat de Barcelona de Periodisme 1983 i fundador del Col·lectiu de Periodistes Ecologistes de Catalunya i de la revista Userda.

Entre les seves obres sobre energía nuclear, hi destaquen Catalunya sota el perill de l’urani (Edicions 62, 1981); El síndrome nuclear. El accidente de Harrisburg i el riesgo nuclear en España (Bruguera, 1980); Chernóbil: el fin del mito nuclear (Anthropos, 1988). Sobre pensament ecologista, ha publicat El combat ecologista a Catalunya (II Premi Xarxa, Edicions 62, 1979); L’econacionalisme (Blume, 1981); L’onada ecològica (XVI Premi Xarxa, Edicions 62, 1991) i Empresaris verds per a un planeta blau (Blume, 1994).

És autor de les novel·les Acció paral·lela (La Magrana, 1984) i El secret d’Hiva Oa (Laertes, 1997), obra sobre Paul Gaughin, President de l’associació Una Sola Terra i confundador d’Els Verds-Alternativa Verda, a nivel internacional és membre d’Ecoropa (European Ecological Action), Eurosolar i de l’associació Journalistes.écrivains pour la Nature et l’Ecologie.