Proposta de constitució de la República Valenciana
Article 6. Símbols
1. L'escut, la bandera i l'himne són els símbols de la República Valenciana. Una llei en regularà les característiques i difusió.
2. L'escut està constituït per l'oriol de la gloriosa ensenya d'Oriola, que representa el poble valencià republicà; de color d'or, perxat sobre una branca, sosté una espasa amb la pota destra i porta la corona que representa la sobirania. L'escut duu el nom de la república i, en referència a l'espasa que sosté l'oriol, el lema següent: Semper vester ensis libertatem sine servitute defendat (Que sempre la costra espasa defense la llibertat sense servitud).
Llibres de l'Índex pren el seu nom de l'"Index Librorum Prohibitorum", el llistat de llibres que, des del papat de Pius V, l'any 1559, fins a Pius XII, l'any 1948, l'Església catòlica prohibia allà on tenia poder politicosocial. En aquesta llista, hi van ser tots els llibres bàsics de la ciència des de Galileu a Newton o de filòsofs i escriptors contemporanis com ara Sartre i Moravia. El dimoni del logotip és obra de la dissenyadora barcelonina Pati Nuñez
jueves, 27 de marzo de 2014
miércoles, 19 de marzo de 2014
Erasme i la construcció catalana d'Espanya de Pep Mayolas
ERASME I LA CONSTRUCCIÓ CATALANA D'ESPANYA de Pep Mayolas
, l’obra més famosa d’Erasme de Rotterdam, va ser escrita pocs mesos després de l’empresonament de la reina Joana, dita la Boja. La Follia de l’Elogi vol ser la veu de Joana? Fou Erasme un intel·lectual concernit pel destí de la monarquia hispànica? Els estudiosos de l’humanista han subratllat sempre un fet paradoxal: Erasme fou holandès i no trepitjà mai Espanya, però l’erasmisme fou espanyol. Si Desiderius Erasmus Roterodamus era un nom inventat i l’Elogi de la Follia una obra escrita en clau per a superar la censura... Qui s’amagava rere el pseudònim d’"Erasme de Rotterdam"? I quina relació tingué amb els Reis Catòlics i la construcció catalana d’Espanya?
La cuina tradicional de l'Alguer de Carlo Sechi
LA CUINA TRADICIONAL DE L'ALGUER de Carlo Sechi
Carlo Sechi (l’Alguer,1946)
Llicenciat en Ciències polítiques per la Universitat de Sàsser i diplomat al Conservatori de música L. Canepa de Sàsser.
Ha exercitat la professió d’ensenyant de musica a la escola mitjana de l’Alguer.
Fundador del moviment polític nacionalista d’esquerra Sardenya i Llibertat ha estat elegit administrador de l’Alguer des del 1980 al 2007 on ha tingut el rol de regidor cultura espectacle i esport als anys 1984/85/86.
Al 1994 ha estat elegit alcalde de la ciutat de l’Alguer i al 2009 ha estat elegit parlamentari de Sardenya.
Activista polític i cultural, defensor autèntic de les tradicions alguereses i coneixedor del món de la pesca i de la campanya, sempre ha cultivat l’interès per la producció de l’oli i del vi, que sigui a fer en manera tradicional amb los sous germans en l’hisenda de família.
Etiquetas:
Carlo Sechi,
La cuina tradicional de l'Alguer
martes, 18 de marzo de 2014
Presentació del llibre Anna Reig a Barcelona
d'Anna Reig i Albert Bastardes
Lloc: Biblioteca Francesca Bonnemaison
Dia i hora: Divendres 21 de març a les 19 h.
A càrrec de Gemma Baulenas, Jordi Maluquer i Albert Bastardes
viernes, 7 de febrero de 2014
Sang culé de Jordi Pijoan-López
Sang culé de Jordi Pijoan-López
Que el Barça és la institució més important de Catalunya no és cap secret per a ningú. Essent més que un club, l’entitat va més enllà de l’àmbit esportiu i mou fortunes, destil·la poder, és fira d’ambicions, marca el pas dels polítics, belluga passions i manipula l’opinió pública.
El detectiu Espartac Garcés i el seu company, el Mulato Valdés, són contractats pels serveis de seguretat del club blaugrana per investigar qui està darrere de la mort violenta de... diguem que d’un alt directiu de l’entitat. Tanmateix, hauran de dur a terme les seves investigacions amb el major secretisme i el mínim d’escrúpols possibles. Res no pot fer-se públic fins que no se solucionin alguns afers delicadíssims, cosa ben complicada si entremig es creuen una periodista bocamolla, un monjo pederasta, un hooligan bordegàs, un mànager amb ànsies de fer triomfar el seu pupil, un polític de segon ordre però ambiciós, d’altres polítics de més volada però igualment incompetents i corruptes, i molta més gent que es complica la vida en aquesta història.
El detectiu Espartac Garcés i el seu company, el Mulato Valdés, són contractats pels serveis de seguretat del club blaugrana per investigar qui està darrere de la mort violenta de... diguem que d’un alt directiu de l’entitat. Tanmateix, hauran de dur a terme les seves investigacions amb el major secretisme i el mínim d’escrúpols possibles. Res no pot fer-se públic fins que no se solucionin alguns afers delicadíssims, cosa ben complicada si entremig es creuen una periodista bocamolla, un monjo pederasta, un hooligan bordegàs, un mànager amb ànsies de fer triomfar el seu pupil, un polític de segon ordre però ambiciós, d’altres polítics de més volada però igualment incompetents i corruptes, i molta més gent que es complica la vida en aquesta història.
lunes, 20 de enero de 2014
Barcelona 2714 de Xavier Arnella
Barcelona 2714 de Xavier Arnella
Som en un futur incert que mira de recuperar-se després d’un seguit de cataclismes. Primer va ser la desfeta econòmica global a causa de la fi del petroli. Per acabar d’adobar-ho, el desglaç en els pols terràquis va fer augmentar l’altura de les aigües oceàniques en seixanta metres. Nova York, Xangai o Amsterdam han estat anegades. A Barcelona, la platja comença a la Diagonal, Montjuic és una illa i més enllà de Badalona s’obre una badia que arriba fins a Mollet. En aquest planeta esberlat només resten algunes zones habitables mal comunicades entre elles. Catalunya és ara una nació sobirana en reconstrucció. En aquest món, en Roc Benasar, antic mosso de les forces especials, fa tasques d’investigació per arrodonir els seus ingressos. Quan rep el senzill encàrrec de trobar la neboda d’un capitost de la poderosa companyia d’aigües no sap que s’endinsa en una conxorxa que pot canviar el seu destí i el de la precària societat que l’envolta.
viernes, 17 de enero de 2014
Diguem-ne el nom sense por: independència de Mercè Rius
Diguem-ne el nom sense por: independència
de Mercè Rius
de Mercè Rius
La independència no és un estat de coses. Quan se’n fa consigna, s’hi sobreentén el moviment que ha d’endegar i acompanyar un procés la primera fita del qual consistirà a assolir un estat propi: l’estat català. Així doncs, l’acció d’independitzar-se no es redueix a un simple mitjà. Es tracta de la condició imprescindible per tirar el procés polític endavant. La llibertat no és un dret, sinó el fonament de qualsevol dret. I de la mateixa democràcia.
Mercè Rius (Barcelona, 1953) és professora de filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre els seus llibres hi ha: Viatge a Liliput (1998), Quatre essais sur Sartre (2010), El Pont de la Girada. Reflexions vora mar (2010), Contra filósofos. O ¿en qué se diferencia una mujer de un gato? (2014).
Etiquetas:
Diguem-ne el nom sense por: independència,
Mercè Rius
Suscribirse a:
Entradas (Atom)






